Aquest mes destaquem el nou títol de la col.lecció d’informes de la Fundació Jaume Bofill. El llibre d’Aurora Rincon Bonet, especialista en animació lectora a més de docent amb experiència en investigació didàctica, ofereix un panorama general sobre la qüestió de la competència lectora. L’obra combina l’aproximació teòrica, a través de les veus de diferents experts en la matèria, amb una bona recopilació d’experiències reals i recents. Aquest doble enfocament fa que tinguin gairebé el mateix valor la part del llibre que presenta, de manera força divulgativa, conceptes, tipus de problemes i les intervencions més adequades, que l’annex que l’acompanya, on l’autora sintetitza un total de vint iniciatives focalitzades en el treball sobre les habilitats i el foment de la lectura.

La part teòrica del llibre es presenta dividida en tres espais d’atenció fonamentals: En primer lloc, un capítol definitori dels conceptes subjacents a les anomenades competències literàries, amb especial èmfasi en el seu paper per al desenvolupament de l’individu en societat. Aquí, l’autora exposa idees de diferents investigadors que remarquen la importància de la literatura i de les habilitats desenvolupades durant el fet lector per a la socialització de l’individu, la generació de coneixement i l’espai de gaudi personal. També es presenta una anàlisi dels resultats més recents de les avaluacions externes realitzades al territori català sobre competències de lectura (PISA, PIRLS …), un estat de la qüestió prou preocupant, si s’accepta la relació directa entre aquests resultats i els índexs d’èxit i fracàs escolar.

El segon apartat reflexiona sobre la lectura en la societat moderna i en l’atenció que cal fer per aprofitar els espais i les oportunitats que generen les noves formes socials. Així, l’omnipresència de la lectura en una societat tan textual i digital com la nostra demana una especial cura de les institucions educatives i formatives, de la mateixa manera que la realitat plurilingüe catalana suposa una complexitat que també necessita d’esforços específics per aprofitar-ne la riquesa.

Finalment, s’ofereixen possibles intervencions en funció de les diferents institucions i agents responsables del desenvolupament de les competències de lectura. D’una banda, la família, com a nucli essencial per a la motivació lectora de l’individu, tot i que sempre en coordinació amb els objectius educacionals marcats per la institució escolar, a la qual també es fa especial atenció en aquest tercer apartat de l’estudi. I, al costat de l’escola i la família, es remarca la importància de la xarxa de biblioteques i del teixit social (associacions, mitjans de comunicació, polítiques municipals …) com a agents essencials per al desenvolupament efectiu i orgànic de la lectura literària dins de les nostres societats contemporànies. Cadascun dels apartat s’acompanya d’un nombre important de referències a experiències reals i que apareixen ben contextualitzades en l’annex que esmentàvem abans i que suposa l’aportació més original del llibre.

En definitiva, un bon text divulgatiu, plantejat amb claredat en el seu to i estructura, que contribueix a la comprensió teòrica i pràctica del complex món de les competències lectores, de la seva importància cabdal dins del currículum escolar i del seu estat en la societat actual, amb mols exemples d’experiències recents i molt ben sintetitzades.