Tornar

Cuadernos Hexágono I-II-III

Squilloni, Arianna; Lartitegui, Ana G.; Hernández, Olalla

Editorial: Cuadernos Hexágono Pantalia Publicaciones
Any: 2014
ISBN: 978-84-942456-0-2; 978-84-942456-1-9; 978-84-942456-2-6

Aquest mes canviem la nostra tradicional estructura de ressenya per celebrar la recent publicació dels Quaderns Hexàgon, un nou projecte editorial de l’empresa saragossana Pantalia, encarregada, entre altres coses de la publicació de Fuera (de) Margen, traducció castellana de la revista francesa sobre l’àlbum Hors Cadre(s) dirigida per Sophie Van der Linden, de qui fa uns mesos ja vam ressenyar el seu esplèndid Album[s]. El projecte neix com a conseqüència de la fecunda activitat del grup Círculo Hexágono que, des de fa 5 anys, agrupa un petit i estable col · lectiu de professionals especialitzats en el món de la literatura infantil i juvenil, l’art i la lectura, per al seu estudi i difusió (fins ara virtual ).

Els Cuadernos Hexágono, ara ja en paper,  irrompen en el mercat en forma de breus assaigs (els tres publicats fins ara amb el mateix format de 64 pàgines en rústica i tot apunta que seguirà essent així en futurs llançaments) i amb la intenció divulgadora de qui no s’instal.la en la distància teòrica. En aquesta primera tirada tracten de tres temes importants: el valor de la paraula, l’eloqüència de la imatge i l’essència de la novel · la gràfica.

El primer, En el laberinto de la Palabra. Guía de Viaje corre a càrrec de l’escriptora i fundadora de l’editorial A Buen Paso, Arianna Squilloni. El seu assaig no és un acostament semiòtic a la paraula com a tal sinó una defensa, crítica i molt fonamentada, malgrat la seva aparença distesa, dels complexos processos que giren al voltant de la paraula. A partir de les necessàries (de)limitacions que tota llengua, com a sistema convencional de comunicació, imposa als seus parlants, l’autora evidencia l’habilitat del poeta, del literat o del simple “parlant” per utilitzar aquests constrenyiments de sentit, de so, o fins i tot de grafisme del llenguatge escrit per construir una veu pròpia. Una hàbil desautomatització de la perspectiva sobre el llenguatge basada en una aclaparadora cultura editorial que crida l’ atenció sobre l’estreta relació existent entre el subjecte, la seva identitat i la paraula.

La il · lustradora i cofundadora de Pantalia, Ana G. Lartitegui, és l’autora del segon dels Cuadernos Hexágono publicats. Páginas Mudas, libros elocuentes ofereix un profund acostament al sistema comunicatiu de les literatures gràfiques; una reflexió teòrica sobre els mecanismes visuals dels quals se serveixen les narracions mudes per generar els seus significats. La imperativa assumpció de la complexitat interpretativa de la imatge, incapaç d’emetre missatges unívocs, fa que aquest estudi sobre l’organització significativa del visual esdevingui ben bé una necessitat teòrica en el panorama actual, en què la narrativa sense paraules viu un moment d’especial rellevància. Sempre partint d’exemples que faciliten la seva exposició, Lartitegui passa llista als diferents plans de la significació visual, les possibilitats expressives del mitjà o la seva capacitat per provocar interpretacions tant intuïtives com intel · lectuals. En definitiva, un esplèndid exercici teòric que estableix marc conceptual molt interessant al voltant de les “maneres de fer” de les literatures gràfiques .

L’últim dels tres estudis breus és l’exercici definitori de la novel · la gràfica dut a terme per Olalla Hernández Ranz. En Esto no es una novela gráficaes una pipa, l’escriptora i editora de la col · lecció de còmic infantil i juvenil Isla flotante, recorre amb gran habilitat els elements que configuren aquest cos específic de textos. El domini jeràrquic de la imatge sobre el text  la seqüencialitat que imposa la vinyeta com a unitat de sentit i que vincula de manera essencial la narració a la temporalitat, així com el conjunt de característiques específiques que apropen les maneres de narrar del gènere als de la novel · la (pensem, per exemple, en la forta coherència versemblant de la història, el discurs focalitzat, la ficcionalitat … ) i que fan de l’etiqueta “novel · la gràfica” alguna cosa més que una simple estratègia de màrqueting . Sens dubte, aquest estudi és una peça clau per a la necessària dignificació d’un gènere massa oblidat pels estudis de literatura infantil i juvenil i esperem que ajudi a canviar la tendència, ja que , al cap i a la fi, la novel · la gràfica resulta un familiar molt proper d’aquest petit objecte de desig que anomenem àlbum .

Paraula, imatge i novel · la gràfica. Tres assajos producte d’una acurada reflexió teòrica, amb una evident intenció divulgadora (el format i el preu dels quaderns en són una bona prova) que no renuncia a la fonamentació conceptual exigida pels temes abordats. Una recomanació de present que ens fa esperar amb ànsia futures publicacions.