Tornar

El arte de la mediación. Espacios y estrategias para la promoción de la lectura

Beatriz Helena Robledo

Editorial: Bogotá: Norma, Colección Catalejo.
Any: 2010
ISBN: 978-958-45-2458-4

En aquest llibre, Beatriz Helena Robledo, investigadora i promotora de lectura d’àmplia experiència, obre un espai interessant de reflexió sobre un camp d’actuació social que cada vegada és més rellevant en les societats hispanoamericanes i que, no obstant, encara compta amb poques publicacions que l’abordin des de la sistematització de les pràctiques i des de la reflexió teòrica que se’n pot derivar. El llibre de Robledo compleix aquest objectiu i el desenvolupa en dos grans apartats que ressenyem a continuació.

La primera part ofereix una visió de conjunt sobre la promoció de la lectura i els seus principals components . Per fer-ho, articula un recorregut que comença amb la problematització del concepte de lectura, tot establint un diàleg amb diverses teories i corrents de pensament ( la teoria transaccional , la sociologia de la lectura, o els estudis històrics sobre pràctiques lletrades) que conflueixen en una visió de la lectura com a pràctica cultural i social. La pregunta sobre què entenem per promoció de la lectura s’adreça a la reflexió sobre les formes d’apropiació de la cultura escrita per part dels subjectes, així com sobre el desenvolupament de les pràctiques lletrades com a eines de participació democràtica, una de les idees centrals del text . Posteriorment, trobem els capítols dedicats als principals espais en què es produeix la promoció de la lectura: la llar, l’escola i la biblioteca pública, amb una sèrie d’estratègies de treball proposades per a cadascun d’aquests espais , que responen al propòsit divulgatiu del llibre. Els dos capítols finals focalitzen en els materials i en els criteris que haurien de guiar la selecció en els programes de promoció de la lectura. En conjunt, la primera part, doncs, ofereix una visió orgànica sobre el tema central del llibre i és una destacable aportació als actuals esforços de definició i caracterització del camp .

La segona part, en canvi, opta per una selecció més variada i menys articulada de temàtiques diverses, que no estan necessàriament relacionades. Voldríem destacar dos textos amb aportacions que porten a vies de reflexió molt interessants. El primer és el capítol 3, que intenta construir un panorama de la promoció de la lectura en el context llatinonamericà a partir de la referència a projectes realitzats en països com Mèxic, Argentina o Brasil, entre d’altres. S’agraeix especialment aquesta mirada global, sumada a una intenció descriptiva del que s’ha fet fins ara (i present també en altres textos de Robledo dedicats, per exemple, a la situació de les biblioteques escolars hispanoamericanes ), ja que ajuda el lector a situar-se en un camp cultural encara disgregat i poc sistematitzat. També crida l’atenció un capítol mot diferent, el 5, dedicat al propi itinerari lector de l’autora, ja que se suma a l’incipient espai de reflexió que Laura Devetach ha denominat les “textotecas internes” del subjecte lector, i pot oferir vies interessants per repensar la formació de lectors a partir del que els adults recorden com a més rellevant en aquest trajecte.

En resum, som davant d’un llibre que sistematitza bona part del que sabem sobre un camp cultural encara en formació com és la promoció de la lectura, i a partir d’aquí ofereix línies de reflexió que interessaran tant a l’especialista, donat el rigor de pensament i de l’entramat teòric que el sustenta, com al mediador no professional, que agrairà l’estil amable i la intenció divulgativa de l’autora.