Tornar

Fairy Tale Films. Visions of Ambiguity

Eds. Pauline Greenhill and Sidney Eve Matrix

Editorial: Logan: Utah State University Press
Any: 2010
ISBN: 978-0-87421-781-0

“The fairy tale genre has long been a shape shifter and a medium breaker-generically ambiguous”. Fairy Tale Films: Visions of Ambiguity.

En els últims anys hi ha hagut un gran esclat de producció de pel.lícules de contes de fades per a adults en la indústria del cinema. Només aquest any s’estrenen tres versions fílmiques diferents de Blancaneus i no cal que fem esment de pel.lícules inspirades en altres contes! El gènere com a tal no és una novetat. Només hem de recordar els curtmetratges de Méliès per poder dir sense por que les pel.lícules sobre contes de fades han existit des que va néixer el cinema. També des de bon principi el seu èxit ha estat considerable, tal com ho proven fenòmens taquillers com Blancaneus i els set nans (1937) de Disney, El Màgic d’Oz (1939) de la Metro-Goldwyn-Mayer o altres més recents com la sèrie de Shrek ( 2001, 2004, 2007, 2010) de DreamWorks.

La presència constant dels contes de fades al cinema va fer que tornessin a ser populars al segle XX i que continuïn sent-ho al XXI. També va ser així que les versions escrites entre el XVII i XIX es van difondre en algun moment dels segles XVIII o XIX pel fet d’incloure’s a les lectures escolars. D’altra banda, els estudis dels contes de fades han crescut més enllà dels límits del folklore en enriquir-se de les perspectives postestructuralistes i els estudis culturals. Aquestes dues coses sumades ha comportat a que els contes de fades siguin objecte de múltiples estudis interdisciplinaris . Les pel.lícules de contes de fades havien estat freqüentment estudiats des de l’àmbit de la crítica fílmica i literària en raó del seu caràcter híbrid i la seva clara relació amb la literatura, però ara comencen a ser un camp d’estudi en ell mateix, un camp que combina aquestes aproximacions amb una gran varietat de vessants teòriques que, sens dubte, amplien l’espectre d’anàlisi.

Un bon exemple del que està passant amb la crítica transdisciplinària que aborda aquest gènere és el llibre Fairy Tales. Visions of Ambiguity. La compilació de Pauline Greenhill i Sidney Eve Matrix reuneix deu interessants articles d’especialistes nord-americans, canadencs i australians sobre el tema i està prologat per Jack Zipes, un dels acadèmics més respectats als EUA en aquest camp d’estudis i autor de The Enchanted Screen. The Unknown History of the Fairy Tale Films, una extensa investigació que sistematitza la producció i difusió dels contes de fades a la gran pantalla des d’una perspectiva històrica. Els articles se centren en pel.lícules dirigides al públic majoritari, algunes per a infants i joves (Encantada: la història de Giselle, El viatge de Chihiro, la sèrie de Harry Potter, la sèrie de Shrek o diverses pel.lícules de Tim Burton) i altres per a tothom o només per a adults (El laberinto del Fauno, En companyia de llops, Intel.ligència Artificial, Ulls ben tancats, Per sempre més).

Les anàlisis tracten casos aïllats i ofereixen una mirada aguda i estimulant que permet entendre la producció actual d’una manera global. A més, es fa problema de la definició de les pel.lícules dels contes de fades com a gènere artístic, així com de la seva vinculació amb els contes de fades en altres suports i amb la tradició oral i literària d’aquestes narracions. Es parteix de representacions culturals dels gèneres narratius i dels infants, de la influència de la disneyficació i dels valors que aquesta promou, de les estratègies de reescriptura i reinterpretació que s’empren en aquestes pel. lícules com la paròdia , la fragmentació, el digest, pastitx, els canvis en les representacions d’espai-temps o la presència del ominós, entre d’altres.

El llibre no és només per a cinèfils, sinó per a tots els estan interessats en el que està passant amb els contes de fades avui en dia i vulguin reflexionar sobre com es transmet en l’actualitat aquest llegat cultural i sobre quines funcions socials té en les societats postindustrials. Fairy Tale Films. Visions of Ambiguity és un llibre que presenta als contes de fades fílmics com a símptoma de la cultura, amb la qual cosa pot interessar lectors molt diversos. I constitueix una excel.lent entrada al que Cristina Bacchielega ha denominat com “la xarxa dels contes de fades”, és a dir, una entrada al complex entramat que travessa i sobrepassa l’àmbit acadèmic i que barreja les diferents tradicions històriques de representació i interpretació d’aquests contes amb la varietat de revisions que han tingut en diferents mitjans.