En els darrers anys, els aspectes relacionats amb la lectura a les aules han rebut una especial atenció, sobretot, els processos que tenen a veure amb la comprensió lectora i els factors que influeixen en la consolidació de lectors competents. En aquest cas, no només són els alumnes l’eix a partir del qual s’aborda el tema de la lectura a les aules, sinó que docents i, en menor mesura, assessors, prenen un paper protagonista davant la dificultat d’establir línies d’actuació per avançar en aquest propòsit. El llibre s’estructura a partir d’aquests tres agents educatius per tal de mostrar quines són les necessitats de formació que reclamen els alumnes, però també els docents i els assessors.

Primer de tot, trobem la part dedicada als alumnes en què s’exposen els processos implicats en la comprensió lectora i on hi destaquen dos aspectes rellevants. Per una banda, la necessitat de dissenyar maneres d’intervenir i ajudar que incideixin tant en les habilitats més mecàniques (reconeixement de paraules) com en les més complexes (capacitat d’interpretar). I per altra banda, les diferències existents entre ensenyar a comprendre (ensenyament explícit) i ajudar a comprendre (ensenyament implícit), a partir de la proposta d’una cohexistència en la pràctica educativa.
En segon lloc i com a eix central del llibre, trobem els capítols al voltant dels quals s’estructura la part dels professors. Primer de tot, hi hi un capítol introductori on es mostra la metodologia de la recerca: quin és l’objectiu de la investigació amb els docents, com s’han obtingut les dades en què es basen, de quina manera s’han analitzat i com s’han organitzat els resultats. El nucli d’aquesta part, però, la configuren els capítols dedicats a explicar, partint de la recerca realitzada, el que passa realment a les aules al voltant de la lectura, arribant un dels aspectes destacats que aborda el llibre en referència a les ajudes que cal oferir als alumnes, docents i assessors. I és que, tot i saber quines haurien de ser les metes a assolir, l’autor ens exposa clarament que és il·lusori pensar que s’hi pot arribar sense tenir en compte quina és la distància entre la realitat de la pràctica docent i aquella que sembla òptima o desitjable. Així doncs, ens mostra com és possible identificar les “necessitats d’aprenentatge” dels mestres i avançar a partir d’aquestes.

Finalment l’últim dels apartats, el dels assessors, segueix la mateixa estructura de contingut que la dels professors, però amb una recerca molt més acotada i amb unes línies d’actuació més reduïdes.
En resum, representa una aportació interessant al voltant d’un tema sobre el qual s’ha escrit i investigat força, ja que té l’especificitat de “describir la práctica educativa para poder imaginar cambios que sean factibles, respecto de lo que se hace, y relevantes, teniendo en cuenta lo que se debería hacer.”