En aquest estudi, Thomas C. Forster, professor de literatura durant gairebé quaranta anys a la Universitat de Michigan-Flint, ofereix un compendi dels seus coneixements sobre formació de lectors. En concret, l’autor aspira a salvar la distància que sovint es produeix a l’aula durant la lectura d’una obra entre la mirada del professor, que incorpora la seva experiència i domini d’un aparell analític, i la manca de comprensió dels alumnes davant el desplegament interpretatiu de l’expert. Forster està convençut de què aquesta distància es pot salvar a còpia de pràctica i amb el domini del “llenguatge de la lectura”. És per això que aquest estudi es presenta com un model per iniciar-se en la gramàtica de la literatura a través del reconeixement d’alguns dels codis culturals que els escriptors utilitzen en les seves obres.

Forster assenyala tres elements que distingeixen la mirada del docent sobre el text literari: memòria, símbol i estructura. El llibre s’organitza en capítols breus que il·lustren com funcionen aquests elements prenent com a base a Homer, D. H. Lawrence, Melville, Twain, Louise Erdrich o Indiana Jones, Harry Potter i les pel·lícules de Clint Eastwood. Així, els capítols dedicats a la memòria despleguen exemples de textos que dialoguen amb altres textos i se centren en les ressonàncies de Shakespeare, la Bíblia, els contes de fades i els mites. La intenció divulgativa del llibre fa que l’autor no abusi dels termes especialitzats de manera que expliqui la intertextualitat, el recurs al qual s’està referint, com el factor “efectivament!” al temps que justifica la necessitat de coneixer-lo per la seva capacitat per enriquir l’experiència de lectura en tant que permet descobrir les múltiples capes de sentit d’un text. En els capítols dedicats al símbol selecciona motius com el vol, el menjar o l’ofegament per entrenar el lector sobre la manera de fer-se preguntes davant l’aparició d’aquests i altres elements amb la idea d’estimular la seva imaginació simbòlica. En aquest cas, el to divulgatiu del llibre treu partit de l’enfocament humorístic que adopta l’autor, per exemple, en els subratllats que alerten el lector sobre la dimensió simbòlica d’alguns elements: “tot viatge és una recerca (excepte quan no ho és)”. El to burleta que impregna l’obra resulta molt eficaç per reproduir la sensació de què assistim com a alumnes a la classe d’un professor amable i divertit allunyat de la solemnitat dels discurs acadèmic. Els capítols dedicats a l’estructura entrenen en el reconeixement d’alguns patrons –al voltant dels personatges o la història- amb la idea de què el seu descobriment farà la lectura mes gratificant.

L’obra es llegeix com un autèntic festí per la seva sorprenent combinació d’un to lleuger amb l’agudesa de les anàlisis literàries que presenta. Per tant, no sorprèn que s’hagi convertit en un best seller del New York Times molt popular entre estudiants i lectors independents. D’altra banda, resulta també una lectura estimulant per als docents que hi trobaran noves i refrescants maneres d’abordar l’ensenyament de les convencions literàries.