Tornar

¿Qué los hace leer así? Los niños, la lectura y las bibliotecas.

Patte, Geneviève

Editorial: Arles: FCE, Colección Espacios para la lectura
Any: 2011
ISBN: 978-607-16-0792-8

Geneviève Patte és una figura clau per comprendre la història de les biblioteques infantils a França i la importància d’aquestes en la tasca actual de crítica literària i de coneixement de llibres per a nens. Ella fou la primera directora de la Petite Bibliothèque Ronde, instal·lada al suburbi de Clamart, als afores de París. Patte explica que la mecenas que féu possible l’existència de la biblioteca, Anne Gruner Schlumberger, “va voler iniciar un moviment a favor de les biblioteques infantils, donant vida i visibilitat a una biblioteca que arribés a ser una referència”.  Un projecte arriscat que pretenia mostrar les potencialitats d’una biblioteca infantil; que volia evidenciar tot el que una biblioteca pot arribar a ser. El seu afany per fer una bona sellecció de llibres va portar a Patte a posar en contacte bibliotecaris de tot França, que es reunien un cop al mes a Clamart per compartir lectures i anàlisis. Així va nèixer el primer Butlletí d’anàlisi de llibres per a infants, actualment conegut com La Revue del Livres pour Enfants y d’ahí va sorgir la necessitat d’un centre de documentació, convertit avui en dia en el Centre Nacional de Literatura Infantil de la Biblioteca Nacional de França.

¿Qué los hace leer así? Los niños, la lectura y las bibliotecas és doncs una obra apassionada de com la petita bibliteca de Clamart ha anat creixent fins el dia d’avui, però també de molts altres projectes i experiències que portaren a l’autora a altres biblioteques i territoris. Patte ens fa partíceps del seu entusiasme per eixos espais de lectura i ens mostra com un projecte pot crèixer gràcies a la implicació i a l’interès per conèixer millor els espais de treball, però també els objectes i subjectes que el composen. D’ahí la importància del subtítol, ja que el llibre parlarà d’això: de les biblioteques com esàis de lectura, de relació i d’experiències intenses, i dels llibres i els nens com eixos d’aquesta interacció.
Al llarg del llibre, Patte va configurant el seu concepte de biblioteca infantil. Un espai que va més enllà d’un simple lloc on anar a agafar un llibre o a fer els deures, i que al mateix temps, és molt més simple: només cal un “cistell ple de llibres ben triats i nens a qui mostrar-los”. La biblioteca, assegura, s’afirma com un observatori de pràctiques lectores i com un espai potenciador d’experiències autènticament literàries; és eixe lloc on el nen pot tastar-ho tot, on l’aprenent a lector pren, a poc a poc, consciència d’allò que li agrada i d’allò que no; és el lloc dels despertars, dels inicis i perquè això succeeixi ha de configurar-se com un espai afectiu, on s’encoratgen les trobades entre persones i on es potencie el contacte personal i el plaer de compartir. És un espai on no s’arriba simplement a agafar o a rebre, sinó a participar i a intercanviar. Per això necessita d’una forma de vida molt particular i activa. Ha de ser informal i flexible i s’ha d’interessar per les necessitats, gustos i aspiracions dels seus petits lectors. La bibliotecària ha d’estar sempre disponible, a ella li pertoca rebre les preguntes i també provocarles. La seva major preocupació ha de ser la de fer participar als seus petits usuaris i la d’arrimar-se allà on és difícil que els llibres arribin, sortint de les quatre parets de l’edifici, desembarcant -com li recomana Diatkine- allà on els llibres no són esperats.
Aquest concepte de biblioteca infantil atorga un paper central al nen, que llibrement, al seu ritme i responent als seus desitjos i interessos, va composant el seu camí lector, en un espai ple de llibre cuidadosament triats i amb l’ajuda discreta d’un adult. Un concepte que subratlla la dimensió íntima i relacional de la lectura i es preocupa per produir trobades entre lectors de diferents edats. En aquest sentit, ¿Qué los hace leer así? es construeix com un espai on narrar algunes de les experiències més interessants que van tenir lloc a la biblioteca de Clamart i a biblioteques d’altres països. Per les seves pàgines ens topem amb personatges com Pierre Guérin (col·laborador de Freinet), Simon Lamblin (responsable de la publicació La revue des livres pour enfants), René Diatkine (membre fundador de la associació ACCES), Sylvain Trudel (escriptor) o Tana Hoban (fotògrafa estadounidenca), entre molts altres. La seva lectura ens porta lluny, als marges, prop dels llocs més recòndits d’Egipte, Zimbaue, Líban, Kabul, Mèxic o Colòmbia, on arriben el que ella anomena “minúscules unitats de lectura”. Petites biblioteques que posseeixen les tres característiques bàsiques d’aquestes: l’oferta de llibres de qualitat, la presència atenta d’un adult qu els anima i la llibertat oferida als nens.
Però, ¿Qué los hace leer así?  és també un lloc on comentar alguns dels llibres que han marcat la història de la biblioteca de Clamart i la de molts dels seus petits lectors. Al llarg d’aquestos capítols dedicats als llibres, Patte mostra i demostra un gran coneixement dels nens, dels seus gustos i de les seves formes d’apropiar-se dels llibres, de fer seva la literatura i d’apoderar-se dels seus personatges. Entreteixits en el to de crònica trobem aguts anàlisis de tota mena de llibres (àlbums, novel·les, llibres de coneixements, etc.) i una infinitat de referències i anècdotes relacionades amb la lectura de llibres clàssics i contemporanis de la millor literatura occidental.
Patte recorda vàries vegades al llibre que la tasca principal dels bibliotecaris és la “d’oferir punts de referència, treure del muntó allò que seria una llàstima no conèixer”. És a dir, llegir, seleccionar i compratir, activitats que es converteixen a les pàgines de ¿Qué los hace leer así? en una aventura meravellosa. Una lectura apassionant sobre el que pot arribar a ser l’ofici de bibliotecari.