Tornar

Telling Children’s Stories: Narrative Theory and Children’s Literature

Mike Cadden (ed)

Editorial: Lincoln (Nebraska): University of Nebraska Press
Any: 2010
ISBN: 978-0-8032-1568-9

Aquesta col · lecció d’assajos reuneix treballs inèdits signats per alguns noms coneguts (i altres de no tan coneguts) de la teoria i crítica de la literatura infantil. Tots els articles utilitzen la perspectiva de la narratologia, un dels enfocaments que més ha contribuït a la discussió i delimitació del camp de la literatura infantil com es pot veure en els treballs de Teresa Colomer, Maria Nikolajeva, Zohar Shavit o Barbara Wall.

A mesura que s’avança en la lectura es fa patent com la reflexió sobre algun dels elements que conformen una narració permet avançar en el coneixement sobre la relació dels lectors infantils amb les històries, les tendències actuals, l’evolució de les narracions en el temps, les propostes d’educació literària o la ideologia. No obstant això, tot i que hi ha idees interconnectades o conceptes recurrents, els treballs tenen poca cosa més en comú: la diversitat dels objectes d’estudi i de les intencions mostren que la narratologia és una eina idònia per trobar respostes a preguntes d’espectre molt diferent que van des l’aprofundiment sobre el paper d’elements específics de les narracions adreçades als nens (personatge, focalització, temps), la comparació entre dos medis narratius (el cinema mut i l’àlbum), la caracterització de la producció en un determinat moment, fins a l’anàlisi d’una obra concreta, un gènere literari o determinats tipus de llibres (com les sèries o els àlbums).

El volum es divideix en quatre parts dedicades a diferents aspectes de les narracions: els gèneres literaris en les ficcions dirigides a infants i joves, el llibre-àlbum i les particularitats de la narració amb dos codis, la relació del narrador i el lector implícit; i la temporalitat de les narracions.

La primera part “Genre Templates and Transformations” (Patrons de gènere i transformacions) conté tres articles. En el primer Elizabeth Rose Gruner analitza tres novel · les juvenils actuals que es construeixen a partir de relacions intertextuals amb els contes de fades clàssics. L’autora s’atura en alguns aspectes com ara l’espai, la veu narrativa, la recreació (trasliteración) d’elements dels contes tradicionals com la poma enverinada o el mirall i la construcció dels finals, per mostrar com es resignifiquen i es restauren alguns aspectes de la tradició. En el segon: “Familiarity Breeds a Following: Trascending the Formulaic in the Snicket Sèries”, Danielle Russell, a través dels llibres de la sèrie de Lemony Snicket, discuteix les sèries i la seva característica repetició dels patrons narratius, tot advertint dels perills que la crítica es conformi amb la identificació de les fórmules narratives, pensant que les obres que integren la sèrie són sempre predictibles, ja que, en la seva opinió, en algunes s’obre un espai on convergeixen el formulaïc i el creatiu. El tercer article, “The Power of Secrets: Backwards Construction and The Children ‘s Detectiu Story” de Chris McGee es concentra en les ficcions en què els lectors són convidats a resoldre un enigma o misteri i les implicacions que té aquest gènere en l’aprenentatge de les convencions literàries. En aquest cas la saga de Harry Potter i la sèrie “Una sèrie de catastròfiques dissorts” de Lemony Snicket es presten a la comparació partint del fet que les dues allarguen la narració i faciliten la seriació mitjançant un misteri que es planteja des de l’inici: els pares dels protagonistes han mort i aquests desconeixen el perquè.

La segona part es dedica al llibre-àlbum. Angela Yannicoupoulou distingeix diferents tipus de focalització presents en aquest tipus de llibres i fa atenció sobre l’efecte irònic que sol produir-se quan hi ha divergències entre la focalització del text i les il · lustracions. Al final discuteix les implicacions ideològiques d’aquest element de les narracions. Magdalena Sikorska analitza l’àlbum de John Burningham, Time to Get Out of the Bath, Shirley, des de la veu narrativa, l’espai i la temporalitat i argumenta que la dissonància textual i emocional de l’àlbum el converteixen en una obra subversiva. En el seu treball, Metafiction and Enhancement of Children ‘s Literary Development in The Bravest Bear and The Story of the Falling Star, Alexandra Lewis parteix de l’anàlisi de dos àlbums metaficcionales per discutir les oportunitats que aquest tipus de llibres brinden als lectors en el seu aprenentatge com a lectors literaris en ajudar a la comprensió de convencions de trama, tema, organització temporal i veu narrativa; i apunta també al seu desenvolupament personal mitjançant una política de llibertat per a la construcció d’identitats i en recordar-los la ficcionalitat del món que transcendeix el literari. Andrea Schwenke Wyile ​​ofereix una reveladora lectura de L’arbre vermell de Taun des de diferents teories: la noció de percepció ecològica o participativa (Laura Sewall), la d’identitats opressores a la societat i les possibilitats de reparació que ofereixen les narracions (Lindeman Nelson) i els textos escriturables (Roland Barthes) i conclou que estem davant d’una obra que canvia la nostra comprensió del que els àlbums i les narracions poden fer amb els seus lectors. En l’últim article d’aquesta part Nathalie Op de Beeck estudia les relacions entre el cinema mut i els àlbums i mostra quines són les tècniques compartides per narrar amb paraules i imatges i paraules.

La tercera part està dedicada als narradors i els lectors implícits. En el primer article Holly Blackford es pregunta el perquè del fet que la novel.la Matar un rossinyol de Harper Lee continuï ben vist pels lectors adolescents i argumenta que la resposta podria estar en la barreja de dues tradicions literàries: el melodrama popular i la narració moderna i sofisticada amb focalitzacions múltiples. A “The Identification Falacy: Perspective and Subjectivity in Children ‘s Literature”, Maria Nikolajeva crida l’atenció sobre el distanciament entre la pràctica comuna a l’aula en què es insisteix en la identificació dels lectors amb els personatges i la teoria de la literatura infantil i advoca per una lectura distanciada en què es produeixi un joc de subjectivitats i on la subjectivitat del lector no estigui compromesa pel text. A partir de les figures de narrador / narratari i lector implícit es crea un diàleg entre les diverses subjectivitats en què el lector pot aportar inferències divergents amb la posició del narrador. De forma sistemàtica i abarcadora Nikolajeva repassa les diferents formes de relació entre el lector i els personatges a través d’exemples de personatges coneguts com Winnie el Pu, Alícia, els germans de les Cròniques de Nàrnia, Pippi, Froddo Baggins i Voldemort. Els diferents apartats de l’article aprofundeixen en la idea d’intersubjectivitat i expliquen, per exemple, com alguns dels gèneres com la novel · la històrica, la distòpia o la utopia construeixen barreres entre el protagonista i el lector, o com funcionen les narracions en primera persona o les que tenen múltiples focalitzacions. El tercer article d’aquesta secció, de Dana Keren-Yaar es concentra en la literatura hebrea i, malgrat la seva especificitat, la feina resulta aclaridora en combinar la noció de lector implícit amb un panorama històric de l’evolució de la literatura infantil hebrea descrita per dones amb una agenda política molt concreta.

En la introducció a la quarta secció dedicada a la temporalitat de la història l’editor, Mike Cadden, sosté que, contràriament al que se sol pensar, el temps narratiu de les ficcions infantils rarament és linial i únic i que l’ocupació de tècniques molt diverses en la temporalitat de la història reflecteix la confiança en el lector implícit d’aquestes narracions. Els tres articles que composen aquesta part relacionen els canvis temporals i la construcció de la identitat en el text. Susan Stewart analitza dues novel nord-americanes bastant conegudes, (The Devil s Arithmetic de Jane Yolen i Something Upstairs d’Avi) en què els protagonistes viatgen en el temps per reflexionar sobre com aquesta modalitat de ficció històrica en què canvia el marc espai-temporal crida l’atenció sobre la constructivitat del text, de la subjectivitat del protagonista i de la Història mateixa. El segon article signat per Martha Hixan es concentra a la novel · la fantàstica Hexwood de Diana Wynne Jones, una obra fragmentària amb múltiples focalitzacions, històries i meta-històries que, no obstant això és un text llegible en el sentit barthià. En l’últim article Angelika Zirker analitza la temporalitat d’una novel · la clàssica, Tom s Midnight Garden de Philippa Pearce, en què els salts en el marc espai-temporal, barrejats amb la veu narrativa i la focalització, permeten la introducció d’un temps màgic, subjectiu, que no respon a la lògica.

En definitiva, una variada i valuosa col · lecció d’assaigs que resulta una mica desigual, no en la qualitat, sinó en la perspectiva i, en conseqüència, en l’interès general que tots els articles poden despertar en els lectors. No obstant això, garantim que els interessats en l’anàlisi de les narracions infantils trobaran idees noves i reflexions orientadores en diferents nivells.

L’editor afegeix valor al llibre en les notes introductòries a cada secció que orienten el lector sobre els continguts de cada article i, sobretot, amb una secció bibliogràfica final en què recomana treballs realitzats amb l’enfocament de la narratologia classificats en les següents temàtiques : Antropomorfisme, Escriptura crossover (que travessa els grups d’edats), Ètica, Gèneres, Metaficció, Narració i Veu, Llibre-àlbum, Trama, Lectors implícits i reals, Sèries, i finalment, Revistes i números dedicats a la narratologia