A Duck Has An Adventure és el que el seu propi autor, Daniel Merlin Goodbrey, ha definit com hipercòmic: un còmic amb una estructura narrativa ramificada. I aquesta ruptura en la linealitat de la narració és precisament una de les característiques més destacades d’aquesta obra. Edward Packard es basa en l’estil de les novel·les “Tria la teva aventura” de què ell mateix en va ser precursor, per convidar ara el lector a explorar les diferents vides que podria tenir un ànec i que es desenvolupen al voltant de tres opcions principals: una existència plàcida, una carrera acadèmica o una gran aventura pirata. A la primera podem escollir entre dedicar-nos a la pesca o bé a perseguir les noies de l’estany tot descobrint els embolics amorosos que això comporta. A la segona, en canvi, podem decidir si convertir-nos en un científic capaç de construir tota mena d’enginys, des de reproductors de música fins a màquines interdimensionals, o bé en un estudiant de doctorat que es debat entre fer-se escriptor o artista. I a la tercera, finalment, ens podem fer nostre el lideratge d’un vaixell pirata amb el qual viatjar al “Pentagrama de les Bermudes” o bé a la “Cala Gatet”.

A través de les seves eleccions, el lector marcarà la direcció que prendrà la vida d’aquest ànec, alhora que podrà explorar lliurement totes i cadascuna d’aquestes històries que es barregen i es bifurquen. A més, els més curiosos descobriran que alguns camins narratius només es desbloquegen si s’hi arriba des de dues direccions diferents. Per evitar que el lector es perdi en aquest entramat de possibilitats, sempre es dóna l’opció de tornar a l’última elecció feta, anar al començament de l’obra a través d’un click o també allunyar-se per descobrir el mapa que s’ha anat dibuixant al llarg de la lectura.

Un altre dels encerts de l’obra de Goodbrey és l’ús del llenguatge icònic per tal d’alleugerir l’exigència d’una estructura narrativa tan complexa respecte de l’hàbit de llegir linealment, com passa a la majoria de les obres analògiques. Així, aquesta simplificació a través de pictogrames i textos molt breus permet llegir ràpidament cada història. A més, també s’inclou un comptador d’èxits i finals que mesura el progrés del lector.

En definitiva, considerem la proposta Goodbrey una de les millors formes per iniciar-se en la lectura d’obres digitals amb una estructura narrativa multilineal. És així que, a través d’un llenguatge icònic amb alguns detalls humorístics, fins i tot satírics, es convida el lector a gaudir i reflexionar sobre la pluralitat narrativa, una característica ben fonamental de la literatura digital.

Si us agrada A Duck Has an Adventure, us recomanem una passejada per E-merl, web on aquest creador anglès de còmics cataloga els seus experiments en ficció des de principis de segle i també recull alguns dels seus articles teòrics sobre còmics digitals.