Tornar

Les cases perdudes

Xavi Serrat
Música: Dani Alegret

Laboratori: La Tortuga Casiopea
Il·lustracions:

Anna Obon

Llengua: Català, castellà i altres
Edat: (10-12)

Les cases perdudes és un llibre digital atípic dintre de les produccions per a joves per la seva temàtica allunyada dels gèneres orientats a l’acció; s’inscriu en una tradició que explora la poètica dels espais. Els vint-i-tres microrelats que ho conformen tenen per eix la imatge arquetípica de la casa. En aquests, la casa s’assumeix com a lloc familiar i protegit per imaginar, habitar els records d’infància i viure íntimament les pors al desemparament, la solitud i la mort, tal com pot veure’s a La casa sense camins, La casa morta, La casa multiplicada o La casa dels comiats. També en contes com La casa cabelluda on s’elabora la imatge de la casa com a representació de la psique a través de la personificació.

La unitat d’imatge-record-ensomni de la casa es recrea fonamentalment a través dels textos, encara que els recursos multimodals també participen de la fenomenologia de l’espai. El menú es presenta com un eixam de cables i interruptors d’una vella casa de veïnatge, on cada timbre connecta amb un relat diferent, amb un estatge imaginat. Els contes són independents però estan cablejats a la casa principal, a la casa simbòlica. Així, la distribució d’aquesta casa canvia d’acord a quin timbre piqui el lector. Sobre aquesta base, la interconnectivitat del format digital contribueix (molt tímida i de vegades precàriament) a transmetre la permeabilitat i la subjectivitat de les relacions espacials i temporals presents en els relats; cosa que es veu reforçada amb l’ús tipogràfic, del color i dels fons, els quals suggereixen que els relats són vetusts i distants. De la mateixa manera, l’àudio, l’animació i el disseny aporten a l’ús metafòric del llenguatge. Per exemple, a la Casa Hostal El Bressol la llar acollidora es representa a través d’una manta brodada que cobreix i descobreix el text i a La casa filmoteca es trenca amb la simulació d’una diagramació llibresca per evocar una antiga projecció de cinema amb un piano de música de fons i l’obertura de la pantalla amb un scrolling.

Els relats, units al to visual espectral i als descansos i jocs que proveeix la interactivitat, ofereixen un espai oblicu però segur que convida a què els joves explorin el seu món interior i es plenin d’imatges literàries i, potser, fins i tot, s’exercitin en l’escriptura íntima. En aquest sentit, Les cases perdudes no només és un lloc habitable, sinó un que cal visitar.

Links descarrega