Tornar

Metamorphabet

Patrick Smith

Laboratori: Vector Park
Llengua: Anglès
Edat: (0-6)

Després de desenvolupar una sèrie de jocs interactius en el lloc web Vectorpark.com, Patrick Smith s’ha endinsat en el desenvolupament de jocs creatius per a tauletes i telèfons intel·ligents amb molt bons resultats. Primer va adaptar diversos jocs ja existents en xarxa, com Windosill (2011), i posteriorment ho ha fet amb Metamorphabet, una creació nativa per iOS adreçada als destinataris infantils com a part important del seu públic objectiu, tot i que es promocioni com un abecedari per a totes les edats.

Es pot considerar que aquesta aplicació se suma a la tradició dels abecedaris interactius en paper, tan presents en la literatura infantil. Cada lletra es presenta primer en pla, però quan l’usuari prem la pantalla la lletra adquireix tres dimensions i s’oralitza en veu alta (en anglès). Quan l’usuari torna a prémer la pantalla, la lletra s’anima i adquireix alguna forma imaginativa, i s’acompanya d’una paraula que comença per aquesta lletra. Gràcies als tocs i els arrossegaments que l’usuari ha de dur a terme a la pantalla de manera intuïtiva, la pròpia imatge basada en la lletra adopta noves formes i moviments, tot creant nous objectes, escenes o accions que comencen per la mateixa lletra.

A part de la bona realització i la proposta visual magistral (l’app ha guanyat en la categoria d’Excel·lència en les Arts Visuals dels Independent Games Festival Awards), hi ha altres aspectes que destaquen. En primer lloc, cal assenyalar l’aprofitament intel·ligent del disseny de les lletres, de manera que l’usuari no para de sorprendre’s amb cadascuna de les imatges proposades. Cada lletra s’anima de forma absolutament original, tant a través dels seus trets, com també dels espais i formes suggerides per les pròpies figures, tot creant paraules dificultat molt diversa acompanyades de sons discrets que contribueixen a remarcar cadascuna de les imatges proposades.

En segon lloc, i en comparació amb altres propostes similars, sobresurt la qualitat del disseny narratiu al llarg de tota l’aplicació. D’una banda, les seqüències en les transicions entre imatges segueixen pautes en què pot trobar-se una lògica narrativa: a la lletra D apareix una porta (door) que en obrir-se deixa veure l’alba (dawn) i de la qual surten uns núvols que adopten diferents formes per il·lustrar un somieig (daydream). D’altra banda, les petites narracions de les escenes que es despleguen també són molt ocurrents i inesperades, per exemple, la comunitat de veïns que obre escalonadament les seves finestres per il·lustrar la paraula neighbours a la lletra N, o la discussió entre la mare ànec i els seus aneguets a la lletra Q.

En tercer lloc, crida l’atenció la constància de la lògica interna d’aquest univers que és, sobretot, un desplegament imaginatiu: en aquest món les boques mengen, els peus caminen, els vols s’aixequen tímidament des del terra, els instruments sonen…és a dir, que en definitiva, els objectes es comporten seguint les lleis de la física, per molt surrealistes que semblin. I per acabar de reblar el clau, quan l’apps es tanca elsnens volen en el cel nocturn com si volguessin recordar-nos que les lletres i les paraules, més que aprenentatges escolars, són la matèria primera dels mons imaginats.

Links descarrega