La primera impressió en obrir Mini Zoo és la d’entrar en una mena d’espectacle de màgia o en una actuació de circ. O, almenys, això és el que ens porten a pressuposar els primers elements que apareixen a la pantalla i la música que els acompanya. De seguida ens n’adonem que eixe petit zoo creat pel reconegut il·lustrador Christoph Nieman té molt de prestidigitació i joc, on la sorpresa i la diversió seran els dos ingredients essencials. I és que les petites animacions d’animals que configuren la proposta s’inicia com si es tractés d’un truc de màgia: una llapis dibuixa un barret de copa d’on surt un conill. A partir d’aquest moment, l’experiència passa per prémer o fer lliscar el dit (cap als quatre punts cardinals) sobre els diferents animals que van apareixent pantalla rere pantalla. L’usuari pot, llavors, interaccionar amb cadascun d’ells i recrear-se amb les seves accions ocurrents i inesperades.

Dibuixats amb traç negre, gruixut, ràpid i de forma molt senzilla (molt a prop dels dibuixos infantils), els trets dels animals adquireixen molta expressivitat amb el moviment i ràpidament es guanyen l’empatia del petit lector-jugador, que no dubtarà a repetir molts cops el moviment que més l’hagi sorprès o fet riure. La vivacitat dels dibuixos es potència amb l’ús de pantalles de colors plans -sobre els quals destaca molt el negre- o amb la inserció d’unes quantes fotografies sobre les quals es desenvolupen algunes de les mini històries, com la de l’elefant a la banyera o la del gat que tracta de caçar una papallona en un paisatge de muntanyes.

Cada animal té el seu propi relat (narrat només a través d’elements visuals, moviment i sonors) que s’inicia i s’acaba amb una transició que porta d’una pantalla a l’altra, d’un animal a l’altre. I tot i que aquestes no elaboren un fil narratiu evident, es tracta de transicions que, la majoria de vegades, utilitzen algun element del dibuix anterior per a crear el nou, tot jugant novament amb la sorpresa i les possibilitats del dibuix. Ens trobem així amb 21 històries diferents que proposen coses tan diverses com tocar el xil.lofó a les dents d’un cocodril, fer córrer i patinar una marieta sobre una poma o jugar amb els colors de la pell d’una iguana.

Mini zoo pot ser opció molt bona per fer entrar els més petits en la lògica de la narració interactiva. Es tracta d’una proposta senzilla i molt intuïtiva que, a més d’ajudar-los a comprendre les possibilitats del medi, els ofereix un conjunt de personatges entranyables amb qui passar una bona estona.