Por cuatro esquinitas de nada és una adaptació del conegut àlbum de Jérome Ruillier. Com molts ja sabreu, es tracta d’una història d’amistat i integració narrada a través d’un petit text i d’unes il·lustracions composades només per figures geomètriques. Leo Lionni i Ziraldo ja van mostrar amb Petit Blau i Petit Groc i ambFlicts la capacitat expressiva i d’evocació de sentiments que poden adquirir unes simples taques de color situades en espais plans i abstractes. I Ruillier ho va tornar a demostrar anys més tard, aquesta vegada, donant als seus cercles i al seu quadrat textures diferents, que aportaven major profunditat i matisos als personatges.

Encara que l’aplicació de Dada es decideix novament pels colors plans i per un retorn a la bidimensionalitat, hem de dir en el seu favor que la imatge en moviment i la proposta d’interactivitat de l’aplicació permeten una altra sèrie de matisos, impossibles d’obtenir amb la lectura de paper. Parlem de com els productors exploten en la remediació la capacitat expressiva del color per comunicar emocions (quan el petit quadrat està trist i el verd es torna més fosc, com l’humor), o de com la imatge en moviment i l’actuació del lector ajuda a comprendre el pas del temps (quan els cercles es posen a pensar i configuren un rellotge que va marcant el temps) o a adquirir la perspectiva del protagonista (quan el lector tracta d’ajudar a quadrat a convertir-se en cercle). A aquests aspectes s’uneix l’elecció d’unes veus de locutors professionals que, juntament am la música, matisen el to segons les necessitats de la història (tot i que a vegades ho facin massa intensament).

Guanyadora del Bologna Ragazzi Digital Award 2013 i publicada en diversos idiomes, l’aplicació concebuda per una companyia espanyola és un bon exemple de com el medi digital pot aportar elements narratius interessants a històries pensades prèviament per a altres medis.