Tornar

El barret prodigiós i la barraca de monstres

Calders, Pere

Il·lustracions:

Pep Boatella

Editorial: Comanegra
Any: 2016
ISBN: 978-84-16605-32-3
Edat: (10-12)

El barret prodigiós i la barraca de monstres és el primer conte infantil escrit per Pere Calders i publicat l’any 1936 en el recull de contes El primer arlequí. Vuitanta anys després el veiem publicat com obra autònoma, fantàsticament il.lustrat per Pep Boatella i bellament editat per l’editorial Comanegra. Una gran obra a afegir als altres contes de Calders publicats per a infants fins ara, com el famós Raspall il.lustrat per Carme Solé i Vendrell i Els nens voladors, en edicions d’Argos-Vergara o en la recent adaptació de Pep Molist per a Baula.

El conte comença amb dos fets meravellosos: un cavall d’espases de la baralla espanyola i dues dames de cor d’una baralla francesa cobren vida i es llencen a l’aventura. Ens trobem de ple en el realisme màgic, definit per a la literatura al 1926 per Massimo Botempelli, que caracteritza la concepció literària de Calders. Així, doncs, aquests fets sobrenaturals seran acceptats amb tota naturalitat, ja que les lleis que regeixen la ficció són alienes a les de la realitat i caldrà que el lector suspengui la seva incredulitat per gaudir-los. Com a Raspall, el conte s’inicia amb l’observació d’un infant (aquí una nena petita) sobre el fet fantàstic (aquí la fugida del cavall), del tot oposada a la perspectiva racional dels pares que, malgrat tot, han de rendir-se a l’evidència. Mentre que la història de les dues dames es liquida amb un genial “Aquesta vegada, potser perquè ningú se’n va adonar, no hi ha cap persona que pugui explicar el procés d’aquest segon miracle”. També com passa a Raspall, aquí Calders admet en un moment donat la possible incredulitat irònicament referida a un petit detall “Algú s’ha preguntat, escèptic, com era possible que poguessin caminar sense cames”- i fa explícites les lleis del gènere per indicar la inutilitat de la percepció realista de l’univers. L’aventura dels personatges de les cartes els porta a l’enamorament, a l’espai del circ i a la pèrdua del cavaller reconvertit novament en carta. La presència d’aquesta carta inexplicable en els trucs del prestidigitador i de les dues dames en una barraqueta del circ tanquen una història màgica de final no exactament feliç, una història “de dames i cavallers, malabaristes i prestidigitadors, un conte d’amor i èpica” en paraules de l’editorial.

No us perdeu pas aquest conte que ofereix tot el plaer de la prosa de Calders, amb un narrador irònic, precís i inesperat en les seves observacions, amb un domini extraordinari de les formes de contar i una riquesa de llenguatge que ens recorda, ai las!, l’alçada pròpia del text literari, tan sovint aplanat en els contes actuals. No us el perdeu, perquè aquesta edició afegeix a més el plaer de la imatge i l’edició en una obra que es fa mirar i desitjar. Un llibre que hauria d’haver arribat per quedar-se.