Tornar

El darrer dels dracs i altres contes

Nesbit, Edith

Il·lustracions:

Rocío Martínez

Traductors:

Anna Listerri

Editorial: Editorial Nórdica
Any: 2019
ISBN: 978 84 17651 53 4
Edat: (8-10)

 Res millor per celebrar Sant Jordi que els contes de dracs d’Edith Nesbit en aquest volum d’El darrer dels dracs i altres contes. Nesbit (1858-1924) va ser una dona avançada al seu temps, fundadora de la Societat Fabiana, per exemple, i famosa pels seus innovadors llibres per a infants, que són tot un clàssic de la literatura infantil. Així que cal seure a escoltar o a llegir aquests contes de dracs, tan divertits, ben escrits, d’imatges luxoses i protagonistes decidits.

El narrador explica les històries en l’antiga fórmula dels relats orals, directes als lectors; parla amb ells i els considera intel·ligents, familiaritzats amb els contes de fades i capaços de jugar amb les regles literàries i de conducta. El poblen dracs de gel, dracs de foc, dracs que provoquen mars de melassa o que s’emocionen amb l’amabilitat i el bon cor. Hi troben tobogans de gel cap al Pol Nord, canilles d’hipopòtams, torres i illes, agències de col·locació de reis amb trampa amagada, un Sant Jordi mandrós a la seva tomba, una plaga de dracs de tota mida i diferents apetits gastronòmics, paisatges gelats i focs ardents, porquers i animals ajudants de conte popular o alhora mars de caramel i naturalistes anglesos, és a dir, la paraula que crea escenaris i motius màgics, sempre una mica qüestionats, una mica divertits. Uns protagonistes sempre duals -nen i nena, príncep i princesa-, igualment emprenedors i valents, amb la presència de la tradició i alhora la necessitat de donar-li la volta, com fan les princeses que es revolten i volen matar elles el drac. I sobretot un veu propera, esplèndida en el seu relatar i en la reproducció de diàlegs plens de sentit i surrealisme barrejats, una veu que convida al joc i admet que:

Si teniu una ment curiosa i inquieta -cosa que no està gens bé en una criatura petita que llegeix contes de fades- voldreu saber com és que, ara que els nans de pell de foca són tots morts, i les fogueres s’han apagat totes, l’aurora boreal encara brilla, a les nits fredes, amb més intensitat que mai.

Estimats, no ho sé! No tinc tant d’orgull que no pugui admetre que hi ha coses de les quals no en sé res, i aquesta n’és una. Però el que sí que sé (…)”

Llegiu-los als infants o doneu-los a llegir aquests contes. Habitaran el món de la literatura.

 

Teresa Colomer