Tornar

El malefici de la reina d’Hongria

Maria Aurèlia Capmany

Editorial: Barcanova
Any: 2018
ISBN: 978-84-489-4221-2
Edat: (12-14)

El malefici de la reina d’Hongria va ser publicat al 1982 i va obtenir el Premi Serra d’Or d’aquell any. L’editorial Barcanova el reedita ara per celebrar el centenari del naixement de la seva autora, Maria Aurèlia Capmany. L’obra és una bona fusió de narració històrica (les acaballes del segle XVIII a Barcelona i les lluites entre països a la mediterrània), aventura marítima (amb ports, tavernes, mariners i pirates) i estructura de conte popular, ja que no perquè sí l’autora va ser filla d’un dels nostres principals folkloristes. I és que els dos germans grans Oliver no han tornat de la mar i ens temem que han desobeït el consell de la serventa: “Ves on vulguis, però guarda’t de tocar el port de la reina d’Hongria”. Així que per suposat que serà el germà petit qui haurà de partir i acomplir la missió encarregada, amb la particularitat de moure’s deliberadament sense altres armes que l’enginy i la persuasió en un món ple d’intrigues.

La història fusiona tots aquests imaginaris històrics i literaris amb una prosa que és una delícia d’autenticitat lingüística, plena de girs i frases fetes, així com d’un cert to narratiu, pastat entre la rondalla i el gènere d’aventura, que és tot un encert. A diferència de moltes narracions actuals, no es preocupa gaire d’anar aclarint els possibles dubtes del lèxic o dels referents (ho fa l’editorial, amb un glossari al final), ni converteix els protagonistes en adolescents actuals, sinó que dóna per fet que llegir fent hipòtesis sobre el context és la forma natural, tant de dominar el llenguatge, com de moure’s per la ficció en el nivell de coneixement que el lector desitgi tenir, ja que sempre pot recórrer a un plànol de Barcelona o un mapa si vol precisar els moviments dels personatges. Una bona obra també per fer-ne un ús escolar als primers cursos de l’ESO, amb lectura de fragments, lectura compartida, etc. I un merescut homenatge a l’autora, en record de la seva rebel·lia, alhora feminista, institucional i arrelada en el pòsit de la cultura pròpia, per tal que les generacions joves es nodreixin de la memòria de tots.

Teresa Colomer