Tornar

Els tres mussolets

Waddell, Martin

Il·lustracions:

Patrick Benson
Trad.
ISBN:

Traductors:

Maria Luchetti

Editorial: Kalandraka
Any: 2017
ISBN: 978 84 16804 19 1
Edat: (0-6)

Els tres mussolets és un bon títol per a aquest mes de setembre en què els petits comencen les escoles bressol o infantil i s’inquieten, igual com ho fan els mussolets del conte, per l’absència de la mare. És un llibre del 1992, editat l’any passat a Espanya per Kalandraka. L’autor irlandès, premi Andersen 2006, és ben conegut per títols com Petit ós, no dorms? que han estat autèntics best-sellers arreu del món. Com en aquella sèrie, l’obra ara editada s’adreça als petits i es fa càrrec de les seves pors, just al llindar entre el tendre i el massa tendre. Amb un fons negre per representar la nit en què es mouen els mussols, les il·lustracions realistes de Benson en fan destacar la blancor flonja de les plomes dels ocellets, tot combinant-hi els marrons i verds de la mare i el bosc. Molt sovint veiem els mussolets de cara, mirant enfora i tot esperant, però la seva distribució a la pàgina i les mirades entre ells també contribueixen a l’emoció del relat, com ho fa la notable expressivitat aconseguida en els seus rostres d’ocell.

La història està estructurada entre la presentació dels personatges en la seguretat de la llar, el desencadenant d’absència (“NO HI ERA!”) i l’ increscendo temerós dels mussolets amb la interrogació sobre on deu ser la mare, la formulació dels possibles motius habituals, la por compartida (“Crec que hauríem de seure tots a la meva branca”) i l’inici de la temença pels mals que hagin pogut passar, fins que tanquen els ulls per desitjar molt fort que torni. S’entra llavors en la resolució del conflicte amb quatre dobles pàgines més per gaudir a pleret del retrobament de la normalitat (“Jo ja ho sabia!”). Els diàlegs donen forma en aquesta seqüència i estan plens de repeticions i variacions que distingeixen els personatges i tradueixen l’evolució dels seus sentiments. Un tema molt sentit pels infants més petits, del qual no tenim gaire llibres i encara menys obres que retratin i acullin amb tanta delicadesa el neguit infantil.