Un àlbum escandalosament divertit és Finn Herman. Una mena de flapper entrada en anys i amb modals manieristes té l’excentricitat de tenir per mascota un cocodril a qui tracta com si fos un gosset fifi. Va a comprar amb el seu indefens i dolç cocodril, tot advertint-li constantment dels perills del carrer, sense adonar-se que l’únic veritable perill és el seu estimat Finn Herman, que va devorant tot el que li passa per davant. El resultat és un àlbum amb un humor molt fi que es construeix a partir dels jocs còmplices de mirades, on el lector té una mirada panoràmica que li permet apreciar les malifetes del cocodril que la seva propietària és incapaç de veure. Aquest efecte s’accentua a més a través de l’enginyós joc de solapes desplegables que ajuden a generar la tensió i a jugar amb les proporcions del cocodril, que creix d’acord amb la seva desfermada ingesta. L’àlbum és, sens dubte, un bon exercici per entendre en què consisteix la ironia.

Brenda Bellorín