Destaquem una obra festiva de Josep Vallverdú, un dels autors catalans de trajectòria més llarga i reconeguda. La narració recorre als motlles de la tradició de les joguines que cobren vida: en unes golfes, una capsa de joguines antigues cau a terra. Aviat, dos soldats de pasta, una nina i un mussol savi, com no podria ser d’altra manera, s’endinsaran en el tauler d’un joc de l’oca, cosa que els portarà d’aventura en aventura –I tiro perquè em toca- a través de les caselles. Les caselles combinen els topalls tradicionals (les oques, el pou, la presó, etc.) amb altres d’inventats. El lector es veu arrossegat per un remolí de jugades, ara aquest avança, ara aquest retrocedeix, que donen un ritme vertiginós a les peripècies i a la coneixença dels ben insòlits ocupants de cadascuna de les caselles. La coberta plastificada del llibre es desplega per oferir el tauler de joc, a on el lector pot recórrer per seguir els itineraris sense perdre’s.
A més de la imaginació de situacions i personatges, en destaca l’humor bonhomiós i irònic, així com el llenguatge, sempre ric, planer i eficaç, de Vallverdú. L’obra, de fet, és pur diàleg enginyós a través de l’acció, fins al punt que el llibre s’ofereix gairebé com una representació teatral i es presta a l’escenificació dialogada de les diverses aventures en un terra de joc, com a activitat amb els infants a les aules, biblioteques i esplais.
Podeu sentir una explicació sobre el llibre feta pel mateix josep Vallverdú en una trobada amb nens de cicle mitjà de primària a:
http://empradio.blogspot.com.es/2012/07/i-tiro-perque-em-toca.html

Teresa Colomer