Sovint, els autors que escriuen “poesia per a infants” enfonsen les mans en la tradició oral i en el folklore dels pobles, tot buscant-hi el material (formes poètiques, ritmes, sonoritats …) amb què elaborar les seves creacions. Tracten de crear una bellesa nova amb ingredients antics. A Llatinoamèrica, des d’on ens arriba aquest Jomshuk: Niño y dios maíz, aquest gest té una llarga tradició arrelada en autors com Nicolás Guillén, Gabriela Mistral o Aquil·les Nazoa. Adolfo Córdova, un escriptor molt donat a treballar amb la reelaboració literària, fa seu aquest desafiament per oferir-nos la seva versió del mite del déu blat de moro, recollit a la comunitat popoluca de Piedra Labrada, a Mèxic. I ho fa a través d’un extens poema narratiu que ens explica les aventures d’Jomshuk, el déu o sant del blat de moro, des del seu naixement en l’espessa selva meso-americana fins al moment en què “dejó su cuerpo/ en la mazorca/ y vertió su espíritu/ en el viento”.

El viatge entre un punt i un altre es construeix amb onze capítols de versos breus que llisquen veloços entre les pàgines; el mateix fa Jomshuk quan corre entre els rius i les plantes que, com en tot bon relat mitològic, sembla que neixin davant nostre durant la lectura. Es construeix, també, amb un aconseguit equilibri entre les estructures i sonoritats pròpies de l’oralitat i les imatges poètiques aportades per Córdova amb la seva escriptura: “Dicen que de la selva/ nace todo lo que anda/ y lo que parpadea,/ que cada semilla/ y cada trino/ guarda un secreto”. Les il·lustracions, dels mexicans Amanda Mijangos i Armando Fonseca, no només acompanyen el viatge, sinó que també ajuden a crear-lo. D’una banda, ancoren subtilment l’experiència de la lectura en l’imaginari visual prehispànic; de l’altra, expandeixen la càrrega simbòlica del poema amb imatges que fugen de la representació literal per explorar la creació d’ambients, alhora físics i poètics.

Bellesa nova amb ingredients antics, Jomshuk és una bona oportunitat per eixamplar el tipus de relats que acostumem a deixar a mans da la nostra mainada.

Felipe Munita