Tornar

La Lola vola i altres històries horripilants

Bredon, Wilfried von

Il·lustracions:

Anke Kuhl

Traductors:

Anna Soler Horta

Editorial: Barcelona: Takatuka
Any: 2013
ISBN: 978-84-92696-93-2
Edat: (6-8)

Que una mare digui “No corris tant!/ Lola, no veus que et faràs mal?” o vulgui apartar el fill del televisor dient “No vull, fill meu, que et tornis cec”, són situacions  bastant normals. Però quan el que va a continuació és tan inesperat, macabre, exagerat i terrorífic com el que se’ns mostra a La Lola vola i altres històries horripilants, ens porta directes cap a una explosió de riure alliberador. És evident que la intenció didàctica ha quedat dinamitada en favor de la diversió horroritzada, que és ben bé una de les formes de l’humor.

Aquesta paròdia hiperbòlica i d’humor negre de les lliçons didàctiques la va inaugurar Heinrich Hoffman al 1854. Com es ben sabut, un dia va voler regalar un llibre al seu fill i no li’n va agradar cap. Així que es va arromangar i ell mateix va escriure i il.lustrar les Històries divertides i il·lustracions xistoses per als nenets bons. El llibre es va editar i convertir en l’Struwwelpeter, (traduït a casa nostra com Perot, l’escabellat i il.lustrat per Mercè Llimona a l’editorial Hymsa al 1980).

Hoffman potser no ho sabia, però acabava d’inaugurar una petita tradició literària per a infants: la descripció humorística de les terribles conseqüències de no portar-se bé. Una tradició que ha donat lloc a llibres ja clàssics, com Max i Moritz, històries de dos minyons en set entremaliadures, aparegut també a Alemanya vint anys després del Struwwelpeter, i publicat aquí per Aliorna al 1987; els Sis Joans de Carles Riba, tot i que el text resulta aquí més didàctic que macabre; La colla Mata-Degolla d’Edward Gorey o l’estètica i l’estil de Tim Burton amb els seu Edward Scissorhands o La trista mort del noi Ostra.

La Lola vola i altres històries horripilants, amb un títol que no enganya, s’afegeix a la llista. Com molts dels seus il.lustres precedents, consta d’una sèrie d’històries centrades en alguna norma educativa que els nens s’entesten a no seguir; s’explica en vers i amb l’ajuda d’il.lustracions i els finals són absolutament esgarrifosos per als petits protagonistes (que moren esclafats, són xuclats per la pantalla o queden eternament convertits en una nina). Les set històries que ens presenta tenen l’encert d’actualitzar els vicis i desobediències dels infants d’avui en dia perquè se sentin les històries més properes. Les il.lustracions opten per la caricatura i els colors vius per corroborar, amb èxit indiscutible, la distància amb què se’ns convida a llegir el llibre, de manera que la imatge de qualsevol terrible conseqüència, com la d’una Lola atropellada i empastada a l’asfalt, fan petar de riure en lloc de fer-nos estremir empàticament.

A l’encert de triar aquest títol per traduir-lo i portar-lo a casa nostra, l’editorial Takatuka incorpora una excel.lent traducció d’Anna Soler (en una tasca que no era gens fàcil) i una acurada edició. Cada pàgina fa una variada composició de text i il.lustració sobre fons blanc i amb els espais adients, de manera que tot plegat fa molt àgil i atractiva la lectura. Ple de tocs irònics en el text i amb un devessall de detalls en la il.lustració, La Lola vola i altres històries horripilants arriba com una actualització d’una tradició minoritària, però ben fixada en la memòria literària, com un joc de transgressió alliberadora, com una mica d’aire fresc que, sens dubte, farà estremir deliciosament els infants… i també els adults. Vegeu la ressenya d’aquest llibre al bloc de Llibres al replà ( http://llibresalrepla.blogspot.com.es/ , així comi la de Teresa Duran a la revista Faristol.

Teresa Colomer