A la part inferior de les grans pàgines de La memoria del elefante el text ens explica com en Marcel es lleva, esmorza i es posa a treballar en l’enciclopèdia que ha decidit fer sobre tot allò que ha après durant la seva llarga vida. Però resulta que hi ha un munt de paquets a la sala d’estar. Quan en Marcel comença a obrir-los apareixen objectes relacionats amb els diversos llocs i oficis que han configurat la seva història (l’época de músic, la de mariner, la d’un any de vacances al Vietnam, la de jardiner al parc de Luxemburg i l’accidentada participación al Maig francés) Aviat sabrem que són els regals d’aniversari dels seus amics que esperaven amagats que en Marcel “abriera sus regalos y con ellos las puertas de su memoria”. Però en Marcel no estava tan despistat com semblava, té un pastís preparat i un lloc pensat per anar de festa tots junts. Aquest és el fil conductor d’aquesta “enciclopedia tipo cajón de sastre para aprender un montón de cosas”, com ens diu la portada del llibre.

I és així. Geografia, història, zoologia –amb especial atenció a les característiques dels elefants, és clar- i un munt de disciplines desitjoses d’oferir les seves curiositats al lector. Les informacions de tota mena s’escampen pel llibre a poc que siguin convocades per la història. Prenen forma de petites etiquetes definitòries, d’entrades textuals informatives o d’amplis catàlegs d’animals i objectes determinats -des de gratacels del món a instruments musicals-, que s’apoderen de la plana sencera com anuncis de venda. Una munió ben classificada de referents que es complementa amb la polifonia intertextual de les imatges de la història, on no hi ha cadira, cartell, ni edifici a la finestra que no remeti a alguna realitat per conèixer o reconèixer.

Es tracta d’un llibre a mig camí entre la narració -amb la seva punta de reflexió sobre la memòria i els fets, llocs i objectes que formen la identitat-, i el coneixement, que satisfarà l’atracció infantils pels llibres informatius, de curiositats i miscelànies. Un llibre esplèndid en la seva grandària, composició i il·lustració. Un llibre original, intel·ligent i ben fet, del qual s’ha dit que farà les delícies dels dissenyadors. I tant que sí. I de tot el comú dels mortals, nens inclosos, que vivim en un món, i des d’una mirada, configurada per les seves creacions i tècniques, de manera que a banda dels innombrables objectes referenciats, és la mateixa il·lustració del llibre la que es presta a educar la mirada dels infants hereus del segle XX.

Lucas Ramada