La caputxeta vermella és una versió moderna del conte de la Caputxeta Vermella. S’enmarca en la narració del conte als nens d’una escola, però, tal com se’ns avisa, els contes sempre porten sorpreses. En aquest cas perquè el conte se situa en una gran ciutat, un nou bosc perillós, bigarrat i caòtic, ple de gent d’origen divers, cares hostils o entotsolades, llocs a vessar d’objectes de consum, tecnologia i entorns de desferres. L’atac dels “llops” no resulta pas menys perillós. I la narració es tanca deixant triar el final als nens que han escoltat horroritzats la història, una tria que, de fet, remet a la diferencia entre els finals tradicionals de Perrault i dels germans Grimm. Les il.lustracions de Roberto Innocenti són l’aspecte més destacable d’aquesta nova versió. Plenes de color i d’infinitat de detalls, en el seu acostumat estil documentalista, porten el pes en l’impacte crític i estètic de la recreació moderna del conte. Sense elles, la història no aniria gaire més enllà del que ja ens han ofert altres versions: introducció d’elements metaficcionals, canvi de context d’espai i temps o crítica a la societat moderna. En aquest darrer sentit, la versió de Sarah Moon, per exemple, en la seva simple contraposició de fotografies en blanc i negra al text de Perrault, resultava molt més colpidora per la seva insinuació, subtilesa i abstracció, que aquest previsible recorregut per la marginació ciutadana. Però una versió no elimina pas les altres (i ben segur que els infants receptors no les coneixen pas totes), de manera que la nova narració, el pes gràfic, la disposició dels elements textuals i gràfics, així com les brillants il.lustracions d’aquest àlbum en fan un reclam irresistible per tots els amants dels llibres infantils.

Teresa Colomer