La teranyina de Carlota és un clàssic de la literatura infantil nord-americana. Publicada al 1952, és un dels títols més editats de la literatura per a infants, probablement perquè és molt llegit a les escoles del món anglosaxó, se n’ha fet una versió cinematogràfica i fins i tot apareix sovint en els estudis sobre lectura escolar, com en el famós llibre de T.H.Cairney: Enseñanza de la comprensión lectora on se’l pren d’exemple per al treball de lectura col.lectiva. La narració està situada en una granja on neix un garrí tan escanyolit que el granger es disposa a sacrificar-lo. Però la seva filla aconsegueix que li regali per criar-lo amb biberó i que després visqui en un estable, entre els altres animals. I aquí començarà la història d’una amistat entre la nena, el porquet Wilbur i una memorable i filosòfica aranya: la Carlota. La relació dels amics aviat tindrà un propòsit molt clar: salvar en Wilbur de l’escorxador a través del seu èxit a la fira d’animals. Però la barreja indestriable de la vida i la mort que és al nucli dur de l’obra pren un nou camí quan, a la mateixa fira, la Carlota sap que ha arribat al final de la seva curta vida. En Wilbur salvarà els seus ous i els portarà de nou a l’estable, on cada primavera naixeran noves aranyes que s’escamparan pel camp, tot i que sempre se’n quedaran algunes per renovar el lligam entre en Wilbur i la les descendents de la Carlota. El relat, fet de diàlegs i accions ben lligades, respira la placidesa, l’aventura i la descripció de sentiments que trobem sovint en la tradició anglosaxona de narracions protagonitzades per animals de camp. Un clàssic que manté tot el seu encant i que tenim per fi traduït al català. Una tendre i divertida lectura sobre el pas de la vida.

Teresa Colomer