L’àlbum de l’Adela és un imaginari sense paraules. Apaïsat, enorme, bonic, una crida per als ulls a qualsevol prestatgeria. Una nena petita –la filla de l’autor a qui està dedicat- el contempla fascinada a la portada, mentre que a la contraportada s’acomiada de dos dels seus personatges, una nina i un osset de peluix que han campat a plaer per les pàgines del llibre. Quan l’obrim el dibuix ens suggereix que el llibre és prou gran perquè els nadons vulguin fer-se una tenda de campanya. I a continuació comença el devessall d’imatges de cada doble pàgina amb un fons blanc ben present. Tal com fan la vintena de personatges atapeïts a l’angle esquerra contemplem els moviments d’un pollet que vola pel gran espai en blanc dins d’una bombolla, fins que la bombolla esclata. Però no patim, perquè a l’extrem dret ja hi ha tres pollets amatents a recollir-lo en una fulla estesa.
Mirar i remirar; o retrobar els personatges, aquells que es repeteixen aquí i allà o els que evoquen altres contes; seguir i inventar les peripècies de cadascun o les seves estranyes transformacions surrealistes; enumerar les joguines exposades o les accions arrenglerades en llargues files: la del nen que es diverteix obrint un tub de pintura vermell o la del gat que juga amb una papallona verda i a qui li cau al cap un pollet de la fila superior. No hi ha límits ni regles en aquest imaginari genial que ofereix hores i hores de diversió i d’imaginació als petits. Un món eixelebrat de joguines que paren ben ordenades com si els haguéssim de passar revista o que esclaten de cop en moviment, amb una dinàmica esvalotada de grandàries en augment, fins que saluden al final de la funció. I els lectors aplaudim sense reserves. Bravo!

Podeu trobar fàcilment informació sobre Claude Ponti i la seva obra. Per exemple, al blog de Jaume Centelles de qui retenim la seva definició de l’obra com d’un “humor feliç”.http://jaumecentelles.cat/2013/10/01/claude-ponti-lil%C2%B7lustrador-del…

Teresa Colomer