L’endrapasomnis ens fa a mans un títol, publicat al 1978 i editat per Joventut al 1980 en la seva “Col.lecció Quadrada” i que continua essent dels més reïxits entre la immensa munió de llibres que des de llavors s’han dedicat a conjurar les pors i malsons infantils. El seu autor és l’escriptor alemany Michael Ende, fill del pintor Edgar Ende, i ben conegut per les seves obres juvenils Momo i La història interminable. En aquesta obra seva per als petits, adopta la forma de conte popular i ens relata la trista història de la princeseta Dormissona, qui té la mala sort de no poder dormir malgrat viure al País de la Bona Son, on els seus habitants creuen que dormir bé és la cosa més important de totes les coses que es fan i es desfan. El seu pare decideix finalment emprendre el viatge a la recerca del remei i bé que el trobarà després de molt peregrinar pel món quan es toparà amb un ésser màgic, platejat i espurnejant, que s’alimenta dels malsons.
La història adopta amb naturalitat i bon ritme el motlle popular, l’amara de tocs d’actualitat i fantasia moderna i es val d’un text de qualitat literària, excel.lentment ben traduït per Jordi Jané. Però el llibre no destacaria com ho fa si no tingués les meravelloses il·lustracions de Annegert Fuchshuber. Aquí tot és ple de coses a destacar: els colors intensos, els detalls surrealistes escampats arreu, la quantitat d’aspectes en què aturar-se a mirar, la compaginació variant i encertada de les imatges en cada pàgina, l’expressivitat dels personatges, el canvi d’atmosfera quan s’entra en el terreny màgic de la bruguera fosca on es perd el rei, amb un canvi sobtat que anirà controlant el temor dels negres i marrons cap als blancs i blaus que ens duran novament a la coloraina alegre de la tornada. I, especialment ben trobada resulta la creació del personatges màgic: un esclat brillant i alhora inquietant que manté les distàncies respecte del poder de la màgia sense convertir-la en un personatge banal. Els nens trobaran una esperança prou convincent en la possibilitat de recitar el conjur que els lliurarà dels seus malsons i que comença dient.

Gran geni que menges somnis:
Porta el ganivet de banya
I la forquilla de cristall
I atipa’t ben atipat.

Teresa Colomer