Madeline va ser el primer dels cinc llibres sobre aquest personatge infantil publicats pel pintor i escritor austro-americà Ludwig Bemelmans entre 1939 i 1961, amb una obra pòstuma al 1980. Escrit amb unes rimes que tenen l’aroma i la cadència de les cançonetes tradicionals i il·lustrat amb unes aquarel·les àmplies, elegants i de línia simples, amb predomini de grocs i negres i un escenari parisenc. La Madeline, nomenada així en honor de la dona de l’artista, és una de les dotze nenes idèntiques, d’abriguets i barrets grocs, que viuen en un internat a cura de Miss Clavel. Se’ns descriu la seva vida i un petit conflicte sobre una apendicitis de Madelaine que acaba amb un tancament divertit. La llunyania de l’època i de la forma de vida afegeix una distància artística en aquesta obra que actua a favor de la seva lectura, ofereix un subtil atractiu literari, es llegeix amb un somriure i deixa la petja d’una originalitat que fa que destaqui entre la producció actual. Una excel·lent recuperació de Libros del Zorro Rojo d’un llibre d’aquest personatge que va tenir molt d’èxit a la seva època i que ha passat a la televisió i el cinema amb poca fortuna. Llàstima que en la traducció alguns rodolins no quadren de síl·labes i alguna rima no és tal (com mandrós/flors). El llibre es tanca amb un llistat dels monuments parisencs que apareixen a les seves pàgines i una interessant informació sobre l’autor. En definitiva, un tast antic de bon degustar per als lectors d’avui.

Teresa Colomer