Mimi acaba d’aparèixer en català, tot i que fa un parell d’anys que ja hi era en castellà. La Mimi és una nena a qui se li ha mort sobtadament la mare en un accident i ens explica la seva història durant el següent un any. Un llibre de dol, doncs. Com altres que han aparegut recentment, per exemple Un fill, ressenyat també aquí i amb el qual comparteix la mort de la mare i l’entotsolament del pare en el seu dolor. La gràcia d’aquest és la seva meravellosa capacitat de situar-nos en la quotidianitat versemblant i sense dramatismes d’una nena que se’ns fa propera i càlida. Perquè la vida continua i cal fer els deures, entendre els acudits de l’amiga, organitzar-se per sopar més enllà de les pizzes cremades i saber finalment qui traurà ara el gos a passejar. La Mimi és una nena adoptada –i que bé que aquest fet és gairebé anecdòtic, totalment integrat en una de les noves situacions familiars actuals-, i té dos germans més grans: una adolescent revoltada que escriu un diari -òbviament llegit d’amagat per la Mimi, cosa que no és un simple detall identificador, sinó que tindrà la seva importància en la trama- i un noi aïllat en el so de la seva bateria. Una família on cada membre busca com sobreviure emocionalment.

Però per fer-ho comptaran amb tota una extensa família, plena de tiets, avis i cosins confabulats per ajudar. I aquest entorn és una de les millors cartes del llibre. Permet ofererir una col.lecció de personatges de caràcter ben definit, que s’afegeixen als de l’escola i el barri fins a constituir un gran fris enmig del qual la Mimi, com qualsevol infant, viu amb l’acceptació tranquil.la de ser en el seu món de relacions. O no tant tranquil.la, ja que la quotidianitat ha quedat tenyida de provisionalitat per la situació del dol i per les reaccions d’uns i altres per sortir-se’n, un nus generador de tensions ben portades que empenyen la trama fins al desenllaç feliç del nou ordre recompost.

Versemblança psicològica i de fets, tocs d’humor, detalls quotidians identificables per a qualsevol infant, una trama ben lligada i una barreja excel.lent de la vida corrent i els sentiments trastornats. Un llibre optimista i sincer, d’aquells que deixen un pòsit consistent de satisfacció en el lector. No és estrany que, quan va aparèixer, els infants li atorguessin el premi Fantastic Book 2012.

Teresa Colomer