Molsa és un llibre sobre l’horror de les guerres, però, compte, perquè, tot i la gran abundància d’obres sobre aquest tema en aquestes franges d’edat, val la pena no perdre’s aquest títol, guardonat amb el darrer premi Edebé. La seva particularitat principal és l’originalitat del punt de vista: el narrador és un gos que perd els seus amos en un bombardeig i que voltarà per diferents escenaris del conflicto fins aconseguir retrobar els nens de la família. L’encert del llibre és que aquest protagonisme es fa creïble. Ens recorda algunes altres obres que també han encertat en el recurs, com ara Cavall de guerra de Morpurgo, on el protagonista és un cavall, o Aventuras y desventuras de Casiperro del Hambre de Graciela Montes, en l’aspecte picaresc de la supervivència. David Cirici, un autor ben conegut de la literatura juvenil catalana, i també infantil, amb títols tan notables com Vòlics, laquidambres i altres espècies, ha sabut respectar el punt de vista escollit. Ha fet predominar l’olfacte com a font d’informació perceptiva del món, s’ha cenyit a les emocions i sentiments d’un gos com a univers de relació instintiva i s’ha limitat a la composició dels fets que es pot fer un animal en aquesta situació. Potser per això, no cal localitzar ben bé el conflicte armat, tot i que la nostra informació “humana” ens permet aventurar l’escenari clàssic de la segona guerra mundial. Amb aquest gir de perspectiva, Cirici ha aconseguit posar-se per damunt de la majoria d’aquest tipus d’obres i parlar, tant de la destrucció i crueltat, com de l’amistat, la solidaritat i l’esperança, amb una certa distancia i delicadesa. És així que aquests temes, habituals als textos adreçats als nois i noies, arriben al lector sense discursos explícits dels narradors o personatges, sinó a partir de l’interès del lector en fusionar-se en una perspectiva insòlita, de l’impacte emotiu aconseguit i de la tasca d’inferència requerida, tal com ho permet una experiència pròpiament literària.

Teresa Colomer