Val la pena assenyalar l’aparició dePinotxo a la col.lecció Grumets de La Galera. Si bé en els seus 130 anys d’existència aquest mentider de fusta no ha estat mai en perill d’extinció, tampoc no són freqüents les edicions completes i fidels al text de Collodi. Aquesta edició de butxaca en català, un format ben assequible, contribueix a perpetuar la transmissió d’aquest clàssic que juga amb tants elements propis de la literatura infantil -com la desobediència- per fer-ne la base de la trama, té un sentit de l’humor subversiu i fins carnavalesc que recolza en elements del món al revés -com el fet que els bons siguin tractats com dolents i viceversa- o destaca pel fet que, en un llibre alliçonador, el personatge principal no sigui precisament modèlic. L’edició, sense les retallades o canvis que ha imposat la disneyficació del relat a partir de la versió fílmica, ofereix al lector un acostament a l’ominós i numinós a través de la reiterada aparició de la mort al llarg del llibre i de tot un seguit d’elements fantàstics i meravellosos. Per a aquells que prefereixin accedir al clàssic en edicions luxoses, encara tenim a les llibreries, tant l’edició commemorativa de Joventut per als 120 anys de l’obra, amb les refinades il.lustracions de Iàssir Ghiuselev, com l’edició il.lustrada per Roberto Innocenti, un rescat editorial de Kalandraka (2005) d’aquesta joia descatalogada durant dues dècades. Innocenti fa un homenatge al text que més va marcar la seva infantesa recreant el paisatge toscà en el seu habitual detallisme compulsiu. En la tradició de Brueghel, les il.lustracions són un complex entramat de les activitats del poble, on incidentalment apareix Pinotxo entre un desplegament de subtrames de personatges, no contemplats pel text, que permeten fer-se una bona idea de com era la vida, tant pública com privada, a la Toscana de finals del XIX.

Teresa Colomer