Darrerament hem conegut títols de qualitat adreçats a infants i joves que aborden des de perspectives diverses els conflictes bèl·lics, així com els processos d’immigració i divisió familiar que sovint comporten. A GRETEL hem recomanat, per exemple, els relats “Molsa” de David Cirici i “Cavall de guerra” de Michael Morpurgo, els àlbums “Lluny del meu país” de Pascale Francotte i “Otto, autobiografía de un osito de peluche” de Tomie Ungerer, així com la novel.la gràfica “Emigrantes” de Shaun Tan. Quan el meu pare era un arbust s’afegeix a aquesta llista. Amb el teló de fons d’una guerra on uns i altres es troben immersos en una lluita interminable, seguirem el camí que fa l’Ela, una nena d’uns deu anys, per sortir del país on vivia amb la seva àvia i seu pare, un pastisser excepcional a qui ha tocat anar a la guerra on sobreviu “camuflat d’arbust”. El camí ha de conduir l’Ela al país veí, on no hi ha guerra i hi viu la seva mare, a qui ella mai no ha vist i de qui tan sols té una fotografia i una adreça. La primera persona narrativa ens permet viure amb ulls d’infant les sensacions, pensaments i lògica que acompanyen les inclemències d’un viatge llarg i dur cap a un destí desconcertant i desconegut. El dramatisme del conflicte queda soterrat a favor de la vitalitat d’una nena que no acaba d’entendre’n el funcionament i que només té la mirada posada a arribar al destí, el lloc que l’àvia li ha fet entendre que és el millor, malgrat l’enyorament constant. Un relat amb un bon ritme on la descripció i l’acció troben el punt d’equilibri i endinsen al lector en una història d’aquelles que segueixen ressonant un cop acabades.

Teresa Colomer