La por és un dels grans protagonistes de la LIJ. La seva encarnació en llops, monstres o fantasmes permetals lectors elaborar emocions primàries com la por a l’abandonament o al desconegut. A la LIJ contemporània aquestes representacions terrorífiques han esdevingut més amables, de vegades sota el principi que cal deslliurar els infants de qualsevol emoció que els generi malestar i d’altres per permetre elaborar simbòlicament les pors a través de la distància humorística. Qui té por? juga de manera enginyosa amb aquesta funció desmitificadora dels llibres actuals. En Pau està malalt i té moltes pors, els seus pares donen respostes imaginatives a les seves cabòries, omplint la casa de personatges ben estranys. Una nit entren els lladres i fa l’efecte que són precisament les criatures imaginades les que espanten els malfactors. Aquesta tranquil.litzadora història es potencia enormement a través d’un original format de lectura vertical, la inclusió de fosforescències que brillen en la foscor i unes il lustracions retro que fan d’aquest àlbum un objecte exquisit, digne de l’admirable col lecció que ha anat configurant l’editorial La Galera amb els premis de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Teresa Colomer