Tania Val de Lumbre ve de Noruega i si l’hem llegit, no caldria que ens diguessin que ve de nord enllà. La vivència de una natura de nits llargues i boscos nevats, les formes socials que envolten els infants de tanta seguretat com de sorprenent llibertat, el gust per les emocions i els sentiments només insinuats, així com la manera de narrar sense carrincloneria i amb domini del matís i la descripció remeten indefectiblement a la tradició literària dels països nòrdics. No per casualitat s’ha dit que aquesta rosseta panotxa de 10 anys és descendent directe de Pippi Langrstrud, tot i que cal afegir que amb un empelt de les muntanyes nevades de Heidi. Tampoc cal esforçar-se per descobrir-ho, ja que encara que la Tania no és màgica comparteix cabell, autosuficiència, empenta i imaginació amb la clàssica noieta de les trenes, mentre que l’homenatge a Heidi és ben explícit al llarg de la trama i en la relació entre la Tania i el seu vell amic de 74 anys i el cor ferit.

Una narració potent i tranquil.la, en què els lectors poden prendre possessió d’una vall sencera i dels seus escassos i peculiars habitants, poden llençar-se amb trineu xisclant a tota velocitat, lliurar la seva guerra personal amb l’hostaler del poble o esforçar-se per estar a l’alçada dels conflictes humans, així com intervenir activament per ajudar a resoldre’ls. Un llibre amè i amb gruix, ben diferent de les fórmules banals, repetitives i superficialment didàctiques sobre vides escolars i misteris detectivescos tan abundants en les obres adreçades dels 9 als 11 anys. Donem la benvinguda a la Tania!

Teresa Colomer