Tots fem caca és un llibre que no enganya. Va d’això. L’editorial hi ha afegit com a reclam que se n’han venut un milió d’exemplars i no ens estranya. Quan va aparèixer, al 1977, tenia a favor que cavalcava sobre l’onada transgressora de l’època, però també és ben cert que els infants continuen fent amb aquest tema el mateix aprenentatge primerenc de la repressió interioritzada, la constatació del tabú social, el joc humorístic amb les formes de traspassar els límits del mal gust i l’escàndol de les normes socials. Així que els fascinarà aquest llibre, igual que els encanten altres del mateix tema, com el més elaborat i subtil de La talpeta quevolia saber qui li havia fet allà al cap. El de Taro Gomi és un llibre en el terreny compartit de ficció i coneixements propi dels llibres per a primeres edats. Un panorama de disseny excel·lent sobre qui en fa, com i on ho fa i com és la caca dels animals i també dels humans. I no és poc mèrit construir amb aquest tema un llibre d’art plaent, tranquil, informatiu i juganer. Amb un format quadrat que s’estén als petits quadres de les guardes, amb fons de colors plans i canviants, com va ser tendència en l’edició de l’època (pensem, per exemple, en les obres de Dick Bruna), i un composició d’elements de disseny molt elegant. Una introducció perfecte a la il·lustració d’aquest famós autor i un llibre d’èxit assegurat per als petits, sempre inquiets i riallers davant de l’escatologia.

Teresa Colomer