Donem la benvinguda al final de la publicació en català de la trilogia de l’escriptora austríaca Chistine Nöstlinger: Una història familiar, La Gretchen es preocupa i Gretchen, reina meva. Publicada per primera vegada als anys vuitanta, va contribuir a crear el gènere de la novel.la psicològica per a adolescents i, lògicament, en té tots els trets: una protagonista adolescent, la Gretchen, situada en un context familiar, escolar i amical que busca la identificació immediata dels lectors per tractar les pors, incerteses i conflictes propis de l’edat, amb alguns temes concrets, socials i psicològics, escollits per a cada llibre. En el primer d’aquesta trilogia, per exemple, la narració engega quan la plàcida i grassa família de la Gretchen comença a canviar a partir de la decisió de la mare d’aprimar-se, de treballar fora de casa i d’estudiar una carrera, cosa que durà al divorci patern. La gràcia de la sèrie és que està ben escrita, confegeix un retrat ben creïble i pròxim de la maduració de la dolça i assenyada Gretchen; matisa les reaccions i conductes dels personatges; els conflictes estan plantejats amb naturalitat i, sobretot, amarats de distància irònica i d’humor en la veu narrativa que contempla l’entorn des de la jove protagonista, així com que la narració es desenvolupa en escenes que semblen lliscar i encaixar soles gràcies a la professionalitat de l’autora.

Christine Nostlinger és una de les escriptores infantils i juvenils més destacades de l’etapa que s’inicià al darrer terç del segle XX, amb una obra molt extensa i títols tan famosos i emblemàtics com Konrad, el noi que va sortir d’una llauna de conserves; Filo entra en acción o Estimat Pol, estimada Susi. Divertida, transgressora, defensora dels valors contestataris de l’època i compromesa amb l’alliberament femení, les seves obres trasllueixen aquests valors sense resultar-ne gaire afectades. Val a dir que la societat austríaca dels vuitanta és ara més propera a la nostra, que no pas ho era quan aquest país sortia del franquisme en el moment de la publicació original, de manera que, tot i que en algun dels temes es constata lleument –per sort- el pas dels temps, el bon fet narratiu permet que el lector els enfronti amb la naturalitat amb què s’estableix la distància respecte dels temes i valors de les obres no estrictament actuals.

I ja que la novel.la psicològica d’adolescents continua essent un gènere molt ben rebut pels adolescents, especialment per les noies, val la pena oferir-los les obres que en mantenen el mestratge i la capacitat de connexió entusiasta.

Teresa Colomer