Tornar

Xola i els lleons

Atxaga, Bernardo

Il·lustracions:

Mikel Valverde

Editorial: Barcelona: Cruilla
Any: 1995
ISBN: 984-7629-997-4
Edat: (8-10)

Fa tres anys que GRETEL té uns col.laboradors excepcionals: els nens i nenes de l’Escola Francesc Aldea de Terrassa. Lara Reyes, membre del nostre grup n’és la seva mestra. Des de l’inici, ha portat a terme un projecte de mobilització de llibres a l’aula que s’ha encomanat ràpidament a tota l’escola. Els infants tenen un lloc físic per a la lectura a les aules -un agradable espai per estirar-se sense sabates i entre coixins-, cartelleres temàtiques al voltant dels llibres preferits dels nens, i una dotació ben portada per a la biblioteca escolar. Però més enllà dels canvis físics, el temps que es dedica a la lectura literària i el fet que es conversi i s’escrigui molt sobre llibres (tant en projectes d’aula, com en un bloc que porten de la mà de la mestra: http://blocs.xtec.cat/cepcescaldea3r/) han estat claus per la consolidació d’una comunitat de lectors que comparteixen referents i complicitats a partir de les seves lectures. Una complicitat que s’ha estès a autors, il·lustradors, editors, llibreters i especialistes en LIJ, amb els quals es relacionen habitualment. Tot això ha permès a “les talpetes” -el grup s’autodenomina així pel llibre de Wolf Eribuch: La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap– entendre el complex entramat d’actors que permeten que lectors i textos es trobin. Fa poc, les talpetes han començat a entrenar-se en l’art d’escriure ressenyes. Heus aquí les nostres recomanacions del mes, triades i escrites per tres d’aquests savis crítics literaris.

XOLA I ELS LLEONS
La Xola té el cabell blanc i curtet. És tant eixerida com aventurera i és una gosseta. Com a protagonista d’aquesta història, ella està humanitzada i fa riure qualsevol lector. L’humor d’aquesta història es desenvolupa a partir dels pensaments de la Xola: pensa que és un lleó i que forma part de la noblesa. Aquest fet, totalment impossible, provoca que el lector es faci un fart de riure a causa de la contrarietat dels dos pensaments. Al nus de la història, la Xola va fent accions extravagants per intentar que s’esvaeixin tots els desperfectes que ella té per ser lleona, com ara: tenyir-se el cabell amb tint de l’amo per ser rossa com un lleó i com se suposa que ho eren els seus avantpassats, o anar a “caçar” per la “selva”, quan en realitat és al parc.
La Xola és un personatge rodó, el seu estat psicològic va canviant a mesura que passa el temps a la història. Comença pensant de tot cor que ella és una lleona de sang blava, a partir del descobriment d’un llibre que parla de lleons. Finalment, la Xola ja no vol ser una lleona; ja no vol canviar els seus costums a marxes forçades ni enganyar-se amb els seus avantpassats. Tant si féssim un eix cronològic de la història com si no, veuríem el gran canvi de mentalitat que fa: acaba acceptant que no és una lleona, és una gosseta petita de cabells suaus i blancs.
La podríem comparar amb l’Olivia d’Ian Falconer, perquè totes dues introdueixen el mateix tipus d’humor: fan accions que per a elles són normals, però per a nosaltres, els lectors, són extravagants o anormals, fins i tot divertides.
Així doncs, en resum, resulta una preciosa història humorística, àgil de llegir a causa del text que no té vocabulari elevat ni difícil, encara que sempre s’hi troba una paraula nova. A més a més ensenya una lliçó: sigues tu mateix i no intentis canviar-te o ser alguna altra cosa que no ets.
Xola: una excitada gosseta que et deixarà petjada. Miranda Fenoy

Miranda Fenoy. 10 anys. És una àvida lectora a qui encanten els reptes. Els seus llibres preferits han anat canviant a mesura que ha anat creixent. Olivia és un dels que més aprecia, però recentment s’ha avesat a les novel·les i als clàssics, especialment a Les germanes Penderick  i a Peter Pan.