Tornar

Reconeixement de GRETEL a la seva directora, Teresa Colomer

El 31 de gener es va jubilar la nostra directora, la Dra. Teresa Colomer. A GRETEL volem aprofitar l’ocasió per expressar públicament el nostre reconeixement a una trajectòria professional d’excel·lència, així com l’agraïment personal dels que integrem el grup de recerca que va crear. Tot i que ens agradaria expressar moltes idees en aquestes línies, n’hi ha una que destaca d’una manera clara perquè sintetitza el pensament del grup: parlem d’una persona que, de maneres molt diverses, ha fet escola. 

Un primer àmbit en el qual la Teresa va fer escola és el de la formació de mestres. El seu compromís amb els processos de renovació de la formació docent es va notar, des de l’inici de la seva carrera professional, en la implicació i incidència en el naixement de la Facultat d’Educació de la UAB (quan encara era l’Escola de Mestres Sant Cugat) i en la construcció dels plans d’estudi actuals dels graus i postgraus que s’hi ofereixen, amb la voluntat permanent d’incloure i ampliar l’educació literària en els currículums formatius. En aquest camí, va resultar especialment significativa la seva participació en la creació del Doctorat en Didàctica de la Llengua i la Literatura, que durant molts anys ha estat un referent en la formació d’investigadors de l’àrea. D’aquest nou àmbit d’estudis doctorals va sorgir, de fet, el grup GRETEL, del qual és fundadora i ha estat directora durant dues dècades (1999-2019). Aquest compromís també és evident en la posterior posada en marxa de programes de formació contínua duts a terme en col·laboració amb altres institucions, entre els quals destaquen el Máster en Libros y Literatura Infantil y Juvenil -el màster LIJ- ( amb el Banco del Libro), el Màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura (amb la Universitat de Barcelona) i, recentment, la participació de GRETEL en el Màster Erasmus Mundus Children’s Literature, Media & Culture“ (coordinat per la Universitat de Glasgow). Podríem dir, doncs, que la formació docent ha estat un eix articulador del seu recorregut. Ella mateixa ha sintetitzat aquesta idea en alguna ocasió, en subratllar que alguns dels seus llibres estan basats en les classes que preparava. Actualment, aquesta línia de continuïtat entre formació i transferència a la comunitat educativa continua com a “marca de la casa” del grup GRETEL.  

La seva tasca com a divulgadora també és remarcable. Només cal veure el nombre de conferències i tallers que ha impartit arreu de l’Estat, d’Europa i de Llatinoamèrica per constatar que la intenció de compartir coneixements amb públics prou amplis i diversos ha estat un dels eixos vertebradors de la seva trajectòria. I aquest propòsit divulgatiu s’ha concretat de moltes maneres diferents: en forma de seqüències didàctiques publicades en llibres de text (com ara Ull de Bou) o en volums de divulgació educativa (Graó); en forma d’apèndixs per a edicions de clàssics de la literatura juvenil (Edebé) que oferien al professorat un excel·lent -i força inèdit- exemple d’anàlisi de les obres des d’una perspectiva didàctica; o bé en forma d’una base de dades dels llibres infantils i juvenils més recomanats per la crítica, disponible a la web del grup. Breu: productes que no poden entendre’s si no és des d’una aposta clara per crear ponts entre el que sabem tant sobre els llibres i la seva incorporació a les aules com sobre les necessitats dels agents educatius encarregats de promoure la lectura entre l’alumnat. 

Paral·lelament, des de l’inici va promoure una concepció “coral” d’aquest coneixement, molt centrada a fer dialogar diverses aproximacions als seus objectes d’estudi. Així, per exemple, ja en el llibre La formació del lector literari, sorgit de la seva tesi doctoral, va dedicar esforços ingents a sistematitzar un cos bibliogràfic que era desconegut fins aquell moment en català i en castellà. Posteriorment, aquella idea coral del coneixement la va dur a promoure, en el màster LIJ, l’intercanvi continu amb especialistes de diversos contextos que van participar-hi com a professors o conferenciants invitats. D’altra banda, el fet d’haver creat el primer simposi europeu sobre l’àlbum il·lustrat, que s’ha consolidat com una trobada biennal i com una xarxa potent de recerca amb múltiples formes d’intercanvi entre les persones que la integren, és una mostra més d’aquell cor de veus que la Teresa va ajudar decisivament a conformar. 

Un dels punts en què la seva escola es manifesta de manera més clara és en la recerca i la generació de coneixement, que pot llegir-se com un continu anar i venir entre l’anàlisi de les obres per a infants i joves i els processos d’educació literària que els textos promouen en contextos educatius, principalment escolars. En la seva obra conflueixen múltiples mirades (social, literària, didàctica), el diàleg entre les quals li ha permès abordar en profunditat una gran diversitat de temes: de de l’estudi de les obres com a vehicles per entrar en la cultura escrita -i, més àmpliament, per afavorir la construcció de l’imaginari col·lectiu- fins a la preocupació pel lector i la seva trobada amb els textos; des de les vies d’organització i de progrés de la lectura literària a les aules fins als vincles entre lectura literària i processos socioculturals més amplis, com les migracions o la digitalització, que caracteritzen les societats contemporànies. I, tot plegat, amb una enorme capacitat per portar la mirada cap a temes que en principi podien haver semblat tangencials o poc rellevants, però que, en canvi, vistos actualment -i en bona mesura gràcies a la seva tasca-, ocupen un lloc central en la recerca educativa. En efecte, avui resulta evident que la seva producció científica ha contribuït de manera pionera i continuada a la construcció i la progressiva consolidació del camp d’estudis de la LIJ i de la didàctica de la literatura, tant aquí com en l’àmbit internacional. 

Una mirada ràpida al seu currículum avala la importància de la seva contribució al nostre camp: 10 tesis doctorals dirigides, més de 250 publicacions, alguns estudis amb tirades de fins a 150.000 exemplars i una desena de projectes de recerca finançats (AGAUR, Ministerio de Educación, Unió Europea). Així mateix, la qualitat de la seva producció ha estat avalada per constants reedicions, per traduccions a més de vuit llengües diferents i per reconeixements en l’àmbit educatiu nacional (Premi de Pedagogia Rosa Sensat, Premi de la Fundació Enciclopèdia Catalana) i internacional (Premi Cecilia Meireles, Edward B. Fry Book Award). Però més enllà de la contrastada qualitat de la seva obra, voldríem subratllar l’escola que la Teresa ha format a través dels seus textos. La seva manera tan particular de sistematitzar, de “posar ordre”, en els sabers que sovint circulaven dispersos o poc definits en el camp d’estudi es fa evident en la seva voluntat de generar aproximacions metodològiques i formes d’anàlisi rigoroses que, a més a més de donar suport a la seva pròpia producció científica, oferien instruments nous i obrien vies originals de desenvolupament per a investigacions posteriors. Alhora, la constant cerca de la manera més ordenada, diàfana i clara per comunicar les idees fa que la seva escriptura sigui un exemple digne d’estudi per als qui vulguin dedicar-se a la comunicació i la divulgació de sabers.  

En definitiva: creiem que la Teresa Colomer ha fet escola en molts terrenys. Aquest gest sembla impregnat pel propòsit irrenunciable de fer justícia a tot el que ella ha considerat especialment rellevant. Així, la seva tasca va fer justícia a l’escola, i també als docents que cada dia dediquen esforços a “fer les presentacions” entre els infants i els llibres. Va fer justícia a la literatura infantil en el marc dels estudis universitaris, així com a la diversitat de veus que han construït aquest espai particular del coneixement. Va fer justícia a la cultura pròpia (la llengua, la literatura i la cultura catalanes) sense renunciar a una vocació universalista basada en la promoció de l’entrada dels infants i els joves a l’àgora formada pel conjunt de literatures i sabers humanístics que les nostres societats han heretat. Uns sabers que, parafrasejant Nuccio Ordine, constitueixen el líquid amniòtic en què els ideals de democràcia i de bé comú tenen un espai privilegiat de desenvolupament. Com a grup GRETEL ens sentim profundament agraïts per aquesta herència. Dedicarem tots els nostres esforços a donar-hi continuïtat per tal que el procés de transformació que nosaltres hem tingut el privilegi de viure de primera mà continuï afavorint altres docents i investigadors.  

Grup GRETEL

Febrer de 2020