Tornar

Retirem els llibres sexistes?

Fa uns dies, la comissió de gènere d’una escola de Barcelona va intentar millorar la seva biblioteca bandejant-ne els llibres amb trets sexistes de l’etapa infantil. Això va encendre una polèmica als mitjans i a la xarxa i hem rebut moltes demandes d’opinió sobre aquesta iniciativa. Us oferim aquí uns breus punts de reflexió sobre aquesta qüestió, per si poden servir d’ajuda en el debat:

  1. Els contes populars no s’haurien de llegir de manera literal i realista. No només hi trobaríem trets sexistes, sinó canibalisme, tortures, violacions i tota mena de despropòsits. No van ser fets per als infants, tenen orígens incerts i formen part de la base de la literatura de tots els pobles. Els personatges són arquetips (l’heroi, l’agressor, l’ajudant, la recompensa, etc.) i les seves caselles s’han omplert i fixat al llarg dels temps amb princeses, dracs i llops. No es proposen mai transmetre cap moralina explícita. Si hi és, és que algú l’ha introduït, com els Grimm quan fan que la Caputxeta sigui desobedient i per això es trobi en un bon tràngol. Però sí que contenen missatges implícits valuosos, tals com que si un s’hi esforça prou, se’n sortirà.
  2. Són massa bons per poder-ne prescindir. La Caputxeta vermella, per exemple, és un esplèndid relat amb la imatge de vermell sobre negre, el suspens de la víctima avançant cap a la casa on l’espera el seu devorador, el diàleg en tensió ascendent, la seducció temptadora o la contraposició de la innocència i la força bruta. Estan poblats de casetes de xocolata, boscos petrificats, anells màgics i altres objectes que són imatges potents que introdueixen els infants en el plaer de la literatura.
  3. Podem jugar-hi de manera creativa. Donar la volta als seus trets detonants o introduir-hi l’humor i la ironia. Les versions actuals ho fan, i molt bé. Això fa que els infants s’adonin d’aquests aspectes i participin del joc. Però han de conèixer els originals per saber amb què es juga. Posem les versions actuals al costat de les tradicionals.
  4. Si bandegéssim els llibres sexistes de qualitat, a quina edat posaríem una frontera a la censura?. Perquè és tota la literatura la que està tenyida de l’aire del seu temps. Tant els llibres infantils i juvenils clàssics com les obres dels adults. Els infants aprenen a rebre la ficció des de la distància respecte d’aquests valors periclitats. Talment com nosaltres llegim Shakespeare.
  5. No cal triar entre extrems: o bé el consum acrític de llibres sexistes, o bé el retrat d’una societat desitjada, però inexistent. En els llibres infantils sempre hi ha una tensió entre com és el món i com hauria de ser. Els bons llibres la resolen bé. La vigilància anomenada del “políticament correcte” ha tingut la virtut d’assenyalar els silencis dels contes (sense protagonistes nenes, o negres, o discapacitats, per exemple) o d’introduir el respecte per a tothom, però no hauria de ser un nou didactisme que esterilitzi la manera en què la literatura explora les emocions, actituds o conductes. Una funció de l’art educativa per a qualsevol persona.
  6. Podem pensar que els contes tenen un impacte directe en la conducta, és a dir, que si assenyalen una conducta com a bona o dolenta, el lector l’adoptarà o rebutjarà. Però moltes obres infantils, com Pinotxo, han triomfat per la delectació del lector amb les trapelleries del personatge, per més que el narrador les condemnés. I els salvatges contes populars no han trastornat psicològicament als infants, ni han portat a l’increment social de l’incest o l’abandó infantil, posem per cas.
  7. Els llibres no són una illa. Els infants viuen immersos en molts discursos ideològics provinents dels adults, la publicitat, la televisió, les joguines, etc. Sovint són totalment contradictoris uns amb els altres. Els infants formen la seva pròpia constel·lació de valors a partir de totes aquestes veus. Podem censurar els llibres i deixar-los veure la televisió?
  8. El que interpreten els infants (tots els lectors) és una incògnita. Pot ser que el conte reafirmi la ideologia del lector (perquè és igual que la seva o, de retruc, perquè li provoqui rebuig) o pot ser que li permeti qüestionar-la, tot ampliant la seva mirada a altres posicions. I també pot ser que ni s’adoni del missatge.
  9. Què aprenen els infants? Que els contes parlen del món i aporten molta informació sobre les persones i sobre la valoració moral de les seves actuacions. Que els missatges poden ser explícits o que cal fixar-s’hi per advertir-los. Que aquests missatges poden coincidir amb les opinions del seu entorn o no fer-ho, sobretot si els contes són llunyans en el temps o en les cultures. Ens ofereix l’oportunitat d’un excel·lent exercici interpretatiu.
  10. Com els podem ajudar a l’escola? Fent debats o activitats per veure què defensa un conte sobre un tema i a partir de quins detalls ho sabem, distingir quin conte descriu, parodia o denúncia un fet, què passa si canviem el gènere o la raça del personatge, etc. I potser tampoc estaria malament revisar si la biblioteca té massa llibres didàctics que actuen com un sermó, en lloc d’aportar els avantatges formatius de la literatura.

 

Si voleu saber més sobre aquest tema, nosaltres li hem dedicat fa poc el capítol 6 de l’obra: Colomer, T.; M.Manresa; L.Ramada y L.Reyes (2018). Narrativas literarias en educación infantil y primaria. Síntesis.