L’arribada de les tecnologies digitals ha marcat l’inici d’una profunda transformació cultural amb una especial incidència en les pràctiques d’escriptura i de lectura en les seves diverses manifestacions. Som testimonis d’una autèntica revolució que comporta, entre altres novetats, l’ampliació de les possibilitats de publicació i de participació ciutadana, les noves formes dels productes culturals que aprofiten els recursos tecnològics disponibles i el sorgiment de nous gèneres discursius que aquest nou espai comunicatiu virtual ens posa a l’abast. Com en totes les revolucions culturals d’aquesta magnitud, la institució educativa esdevé un dels primers agents obligat a reflexionar sobre la integració de les innovacions en l’alfabetització de la població. Aquest nou panorama exigeix disposar d’orientacions i estudis que descriguin les característiques de les pràctiques emergents i que reflexionin sobre les implicacions que aquestes suposen per a la intervenció didàctica a les aules.

En_línia, Llegir i escriure a la xarxa compleix aquesta doble funció a través d’una estructura en dos grans apartats que assenyalen explícitament aquesta intencionalitat: a “La xarxa i l’escriptura” l’autor sistematitza i descriu les particularitats de la lectura i l’escriptura digitals i exposa alguns dels usos que en fa la ciutadania a través de la descripció exemplificada de les pràctiques vernacles a la xarxa, com ara els fotoblocs, el fanfic o el remix. Un cop situats en aquest nou entorn, a “Aprendre a llegir i escriure a la xarxa” s’hi planteja una completa guia de recursos digitals per llegir i escriure -diccionaris, traductors, wikipedia, verificadors, etc.-, acompanyats d’exemples i de reflexions sobre la seva utilització a les aules, així com una panoràmica dels gèneres discursius emergents –com ara fòrums, blocs, wikis, xats, xarxes socials- complementada amb algunes experiències didàctiques contrastades. L’autor, doncs, dibuixa un mapa que ubica en aquest nou paisatge generat al voltant del ciberespai.
És particularment remarcable la confluència entre la voluntat sistematitzadora i descriptiva de les pràctiques lletrades virtuals tant dins com fora de les aules i la inclusió al llarg de tota l’obra de les aportacions i resultats de les darreres recerques sobre la qüestió. N’és una mostra el capítol introductori de cadascuna de les grans seccions del llibre, on s’hi exposen conceptes relacionats amb el plantejament de cada part; el primer cas, “Metàfores”, problematitza i planteja l’evolució d’alguns debats actuals en relació amb els efectes que produeixen les tecnologies, com ara la dicotomia entre nadius i immigrants digitals o el canvi de paradigma que suposa el concepte de web 2.0 com a espai no només de lectura sinó de participació i d’interacció entre iguals; en el segon cas, “Aproximacions pedagògiques”, l’autor fixa les bases des de les quals se situa davant l’ensenyament de la llengua a través de l’actualització dels conceptes d’alfabetització i de literacitat crítica.
És aquesta combinació de reflexió, sistematització, descripció exemplificada i resultats de la recerca actual que fan de l’obra una aportació rigorosa, un full de ruta per als docents dedicats a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua i un punt de partida útil per als investigadors en la matèria. En definitiva, el llibre reflecteix aquesta voluntat de posar a l’abast els coneixements i les bases no només per descobrir l’espai lletrat virtual sinó per integrar-lo en la pràctica docent coneixent-ne les característiques i les potencialitats, motivats pel repte d’experimentar aquests canvis. Com afirma l’autor, “Serem de les poques persones de la història de la humanitat que haurem viscut abans i després d’Internet, que haurem conegut com era el món abans d’aquesta extraordinària invenció i com és després –encara que només sigui experimentant-ne les primeres conseqüències”.