Tornar

Entender el cómic. El arte invisible

McCloud, Scott

Editorial: Astiberri
Any: 2007
ISBN: 978-84-96815-12-4

Al primer capítol del ja clàssic estudi El cómic y el arte secuencial, Will Eisner (1990) reflexiona sobre els problemes i prejudicis que acompanyen a la recepció del còmic i assegura que, com altres llenguatges, les històries narrades en vinyetes mereixen una sèria consideració per part del públic en general, però sobretot del professional (dels crítics). Una cosa que, anys després, continuava reivindicant Scott McCloud en la seva introducció a Entender el cómic. El arte invisible. No és casualitat que dos dels estudis més importants del nové art parteixin de la voluntat de mostrar com les particularitats del còmic el converteixen en un llenguatge complex que fon la percepció estètica (a partir de les singularitats del dibuix: perspectiva, simetria, traç, etc.) i la recreació intel·lectual (donada per les característiques del llenguatge literari), apelant un tipus de lectura que va més enllà de la descodificació linial de paraules. I és que la lectura de còmics ha estat infravalorada durant anys per considerar-se una lectura fàcil, infantil i superflua. Una concepció simplista que ha anat canviant de mica en mica, però que encara avui els deixa fora de la major part d’aules i de biblioteques escolars. I si el llibre del qual anem a parlar no neix amb la convicció didàctica de mostrar possibles formes d’introduir les vinyetes a l’aula, la seva lectura dóna moltes pistes sobre les característiques pròpies del còmic, però també sobre aspectes literaris que, per a un lector en formació, poden resultar més comprensibles si es treballen des d’aquest format.

El títol Entender el cómic. El arte invisible sembla un homenatge al títol de l’assaig ja citat d’Eisner. De fet, McCloud parteix de la definició bàsica del mestre americà per tractar d’anar una mica més enllà: centrant la seva definició més que en la seqüència d’imatges en si, en la forma invisible que aquestes tenen de relacionar-se a través de tot allò que no es narra, a través de tot allò que queda en els espais entre les vinyetes o carrers. Per això un dels conceptes clau del llibre és la claususra, un fenòmen psicològic que, al veure només una part d’un objecte, d’un context o d’una acció, ens permet percebre el tot, o almenys, imaginar-lo. Segons McCloud, aquesta capacitat de suggerir, aquesta capacitat d’elaborar trancisions entre vinyetes, és una de les bases de l’art de tramar còmics i també de llegir-los. Un art que té a veure amb la capacitat d’anticipació i de fer inferències, tan important en el procès d’aprenentatge d’un lector en formació.
Però, anem per parts. Potser el més original d’aquesta obra (publicada per primer cop al 1993, tot i que no va arribar a Espanya fins el 2005) és la forma que McCloud utilitza per a exposar les seves idees. I és que, tot i que a l’actualitat hi hagi diversos llibres d’aquesta mena, ell va ser el primer en utilitzar el propi llenguatge del còmic per a reflexionar i escriure sobre ell. Entender el còmic és doncs un comic book sobre còmic. Tot el que se’ns explica apareix en forma de vinyetes. El llibre pot veure’s com una historieta sobre l’art de narrar històries. El lector comprèn, d’aquesta manera, de forma molt senzilla i sempre gràcies a exemples concrets, el funcionament de diferents elements que caracteritzen el llebguatge del nové art. La seva lectura ens ajuda a comprendre quasi de forma intuitiva qüestions com: a) els diferents modes de plasmar el temps entre vinyetes o a l’interior d’aquestes, b) les formes de representar com avança l’acció a través de les múltiples trancisions (moment a moment, acció a acció, tema a tema, escena a escena, apecte a aspecte o non sequitur), c) les formes de composar les imatges a través dels diferents graus d’iconicitat, o d) les formes d’expresar l’invisible món dels sentits, tant a l’interior de les vinyetes com entre elles; entre molts altres aspectes.
Però no només això. A més d’una obra descriptiva, el gran coneixement de la història del còmic de McCloud i de la seva relació amb la història de l’art i la literatura, converteixen el llibre en un compendi d’història del còmic. Al llarg dels diferents capítols, l’autor elabora hipòtesis sobre les possibles relacions del còmic amb altres tipus de llenguatges, ens presenta alguns dels mestres del format, utilitza vinyetes d’altres per exemplificar certes decisions o analitza algunes de les formes de fer del còmic occidental envers les formes de fer de l’oriental (sobretot a Japó). Per les seves pàgines desfilen tota mena de personatges i obres: des de manuscrits il·lustrats precolombins fins a les primeres vinyetes del pare del còmic modern Rodolphe Töpffer, passant per quadres de Magritte, Picasso, Munch o Kandinsky, o per escenes i personatges d’Hergé, Goscini i Uderzo, Eisner, Kirby, Mattioli, Art Spielgman, Osamu Tezuka, Shotard Ishimori o Rory Hayes, entre molts d’altres. Teories sobre la percepció comparteixen espai amb conceptes literaris o estètics, i ho fan de forma senzilla i només quan l’anàlisi ho requereix. Entender el cómic es converteix d’aquesta manera en un trampolí, una porta d’entrada, de fàcil accès, cap al món del còmic. I també en una invitació pels neòfits a llegir moltes de les obres que usa per explicar el funcionament d’aquest art invisible que tant ens pot ensenyar com a lectors.
Com ja va dir Will Eisner “Molt bé!… Entender el cómic és molt important. Una profunda reflexió al voltant de la validesa del còmic com a medi. Qui vulgui que estigui interessat en aquesta forma literària ha de llegir-lo”.