Després d’algunes dècades dedicades a explorar les possibilitats de la imatge, sembla que ara, l’ancoratge literari, la valoració i el treball del text entra amb força al món de les literatures gràfiques. O això almenys és el que constaten els crítics, especialistes, autors i editors que participen en el darrer número de la revista Fuera [de] margen (octubre 2014), dedicat a «L’escriptura literària». Gràcies a un ampli panorama, Sophie Van Der Linden, Ana G. Lartitegui, Marianne Berissi, Olalla Hernández o Juan Manuel Díaz de Guereñu, entre altres, ens parlen de còmics i àlbums en els quals els seus autors desenvolupen elaboracions atentes dels textos, obres basades en principis oulipians o creadors que donen prova del seu gust per la metàfora i que saben expressar, a través de les paraules, allò que d’imperceptible té el llenguatge. Claude Ponti, Bruno Gibert o Anne Herbauts, en àlbum, o Javier Sáez Castán, Antonio Altarriba o Gipi, en còmic són, com ens mostren els articles, bon exemple d’això. Una tesis que, tenint en compte la factura i peculiaritats de la revista, és digna de valorar-se amb tota la seva amplitud.

Fuera [de] margen és una publicació semestral (apareix al març i a l’octubre), nascuda de la francesa Hors Cadre[s], i que, com aquesta, es presenta com un observatori de l’àlbum i de les literatures gràfiques. Amb una edició molt cuidada, el que pretén amb cada número, més enllà de donar compte de les novetats en còmic, novel·la gràfica o àlbum, és fer una anàlisi profunda de les tendències del món editorial actual i de les produccions (clàssiques o contemporànies) que han marcat o poden marcar la història d’aquestos gèneres o formats. Una de les seves característiques és que dóna veu tant a crítics com a creadors i editors, cridats a reflexionar sobre un tema, convertint així cada número en un monogràfic composat per estudi teòrics, entrevistes i anàlisis de títols concrets. Però això no és tot! Cada número es tanca amb un zoom sobre les tendències editorials d’una zona geográfica concreta del planeta i amb una obra inèdita d’un autor novell, que el lector ha de retallar i juntar ell mateix a casa. Es tracta de la secció Opera Prima, en la qual creadors d’àlbum o còmic, sense obra publicada,poden presentar a concurs una proposta sobre el tema central de la revista.
El primer Fuera [de] margen apareixia al nostre país fa ara quasi tres anys, en març del 2012. Es tractava del número 10 d’Hors Cadre[s]. Un número especial que presentava el panorama de l’edició contemporània, a través d’una anàlisi pormenoritzada de 16 obres imprescindibles, aparegudes entre 2007 i 2012 (els 5 anys de vida de la revista francesa fins al moment). Després va arribar el monogràfic sobre la figuració «d’allò minúscul» a les literatures gràfiques, tot i que fou en el número 12, dedicat a «La narració avui en dia», quan el contingut de la revista en castellà es va independitzar, en part, de l’edició francesa, donant veu a autors, editoris i crítics del nostre país. A banda dels temes ja esbossats, Fuera [de] margen, ens ha oferit un monogràfic sobre les experimentacions del color i un altre sobre la «Metamorfosi de la divulgació», on se’ns mostra com els editorors cerquen noves vies per oferir tot tipus de propostes en les quals la no-ficció explora nous territoris, situats a mig camí entre l’objectivitat i la subjectivitat, la informació i la narració, la tradició i els préstecs d’altres gèneres i suports.
En el proper número (març 2015), Sophie Van der Linden, Anne Clerc, Lilianne Cheilan, Séverine Lebrun, Pascal Humbert, Marianne Berissi, Françoise Gouyou-Beauchamps, Celia Turrión, Pepo Pérez, Yann Fastier y Arnal Ballester, reflexionaran sobre «La creació i el medi digital». El monogràfic pretén exposar la situació de l’àlbum infantil i juvenil en les seves produccions digitals, a través de temes diversos i rabiosament actuals com les derives del recent còmic digital, els diferents agents que intervenen en la creació d’una obra digital, l’estètica del dibuix vectorial o els recursos narratius en les Apps. Aspectes que ens ajuden a preguntar-nos com afecta el medi digital a la producció impresa i a la inversa? O com els creadors s’han apropiat de les possibilitats que ofereixen aquestes noves tècniques i suports? Una introducció imprescindible per comprendre una part important del panorama editorial actual.
Així doncs, Fuera [de] margen se’ns presenta com una publicació imprescindible per l’anàlisi i la comprensió de l’edició de lieteratures gràfiques dintre i fora de les nostres fronteres. ¡Passin i llegeixin! Segur que no els defrauda.