Sempre és atractiu saber de primera mà allò que pensen i fan els docents en relació a la literatura. El present treball ofereix aquesta possibilitat: el llibre, que ha sorgit de la tesi doctoral que realitzà Marta Sanjuán a la Universitat de Saragossa, recull les veus de docents i futurs docents que reconstrueixen les seves històries de lectura i reflexionen sobre la seva pròpia pràctica com a ensenyants de literatura.
En aquest context, el focus central del llibre és molt clar des de l’inici, i queda anunciat ja en el títol. Es tracta, així doncs, d’apuntar cap a la progressiva construcció d’una didàctica de la literatura que es recolzi en l’experiència personal del lector, experiència en la qual la “dimensió emocional” i afectiva del subjecte (tantes vegades oblidada a les aules) està cridada a cobrar un lloc de rellevància. Per fortuna, per a l’autora això no suposa restringir la mediació lectora a la mera exteriorització de les primeres valoracions subjectives dels alumnes (pas que s’ha demostrat important però no sempre suficient per a formar bons lectors), sinó que més aviat vol recollir aquestes valoracions per a fer-les avançar cap a experiències diversificades de plaer lector. Experiències que, en el seu conjunt, afavoriran més i millors connexions en aquest complex diàleg que caracteritza la relació (igualment complexa) entre lectura i vida.
En l’estructura del llibre podem endevinar l’organització de la tesi que l’origina. D’aquesta manera, els dos primers capítols serveixen al lector per a construir-se un marc de referència que ajuda a situar-se amb el tema, tant des de la contextualització de l’estat actual de l’educació literària a Espanya com des de la rigorosa fonamentació teòrica que sustenta la proposta d’una didàctica basada en el rescat de la dimensió emocional per a la formació de lectors literaris. En el capítol tercer, que per la seva especificitat serà sens dubte de més interès per als investigadors que per als mediadors, es descriuen les opcions metodològiques seguides per l’autora per a l’elaboració de l’estudi. El quart, per la seva banda, presenta les anàlisis dels relats obtinguts, tant de les històries de vida lectora dels futurs docents com de les entrevistes i grups de discussió desenvolupats amb professorat de secundària al voltant de qüestions com el corpus literari escolar o les pràctiques didàctiques més utilitzades per a discutir-lo a les aules.

Finalment, els capítols cinquè i sisè sistematitzen les aportacions de l’estudi realitzat i avancen propostes interessants per a (re)pensar una educació literària que tingui com a eix conductor l’experiència de lectura de l’alumne en tant que subjecte lector. És a dir, del que es tracta és d’avançar cap a una didàctica que afavoreixi la implicació personal del lector, aspecte que, com bé sabem, és un dels factors clau en la construcció d’una imatge de si mateix com a lector i d’hàbits de lectura que es mantinguin en el temps.

A la vegada, estem segurs que, tot i que les aportacions finals s’orienten cap a la construcció d’un model didàctic per a l’ensenyament secundari, la reflexió resultarà igualment fèrtil per a qui s’esforci per superar la indefinició que sol caracteritzar l’ensenyança literària en l’educació primària. D’aquesta manera, aquella perspectiva “humanitzadora” que defensa Sanjuán en el marc de l’educació literària podria constituir un dels eixos des dels quals pensar en la continuïtat per als diversos nivells i cicles educatius.

En suma: encara que es troba a faltar un treball d’adaptació del sempre rígid format de tesi doctoral, que de vegades es torna una mica pesat per al lector no investigador, la lectura de “La dimensió emocional…” deixa una sèrie d’aportacions per a tots els qui treballen en l’àmbit de la mediació escolar entre els nens i els llibres. El fet de construir un ampli retrat de les pràctiques efectives sobre literatura a les aules, d’oferir vies per a l’elaboració d’un model didàctic centrat en l’experiència de la lectura o d’afavorir una reflexió sobre els camins pels quals hauria de transitar la formació inicial dels mediadors en l’àmbit de l’educació literària, en són, així doncs, bons exemples.