La incorporació del foment de la lectura als objectius formatius de l’escolarització obligatòria planteja reptes de caràcter divers –per a la didàctica de la literatura, per als docents i per a la institució escolar- que encara no s’han superat. Com que el foment de la lectura aspira a consolidar els hàbits lectors dels alumnes, construir una pràctica cultural que pertany a l’esfera privada des de l’escola resulta tot un desafiament. Una de les dificultats més grans que s’han d’atendre en relació a la lectura personal a les aules consisteix, possiblement, en la paradoxa de conciliar la lectura lliure, que l’alumne faria de manera autònoma, amb el caràcter imposat que adquireix quan s’insereix a la institució escolar.
El currículum francès es refereix a la modalitat de la lectura autònoma com a “lectura cursiva” per distingir-la de la lectura analítica, que és aquella que s’ha practicat tradicionalment a l’assignatura de literatura. També estableix una relació de complementarietat entre ambdues, ja que la lectura analítica hauria de desembocar en una pràctica consolidada de lectures cursives. El llibre d’Annie Rouxel s’enfronta al repte de pensar una nova definició de la lectura literària que inclogui tant la lectura privada com l’escolar i que permeti traçar passarel·les entre aquestes dues pràctiques.

Tal com afirma Joëlle Jean al prefaci de l’obra, la lectura cursiva és “un objecte pedagògic no identificat” per al desenvolupament del qual manquen metodologies consolidades. Per aquest motiu, doncs, es pot atribuir un enorme valor a l’estudi de Rouxel ja que aborda la lectura cursiva des del punt de vista de la dimensió teòrica i pràctica. La primera part de l’obra defineix i delimita les bases teòriques d’aquesta modalitat de lectura. El repàs dels arguments que han afavorit l’entrada de la lectura cursiva en els programes oficials, així com de les teories sobre la naturalesa d’aquesta pràctica, ofereix un mapa aclaridor de l’estatus d’aquesta modalitat de lectura. La segona i la tercera parts, orientades a la pràctica, tenen el mèrit d’oferir pautes per pensar en l’acompanyament de la lectura cursiva. Rouxel fonamenta aquestes propostes en una postura molt ben argumentada sobre la necessitat de pensar un acompanyament “delicat” i “lleuger”, que no escolaritzi la trobada personal del lector amb el llibre i que s’inspiri en el tipus de pràctiques socials al voltant de les lectures d’oci. El desplegament dels dispositius didàctics adequats per a aquests objectius, a més a més d’aportar activitats interessants, està recolzat per l’experimentació, ja que totes les propostes han estat impartides en aules per docents vinculats a un grup d’investigació sobre lectura cursiva.

Es tracta d’un llibre imprescindible que ofereix a didactes i docents moltes pistes per dotar d’una vessant formativa les lectures cursives. Resulta, per tant, de gran utilitat per superar el desconcert que ha provocat la necessitat d’atendre les lectures personals des de l’àmbit escolar.