No es pot negar l’interès científic que l’escriptura en línia dels adolescents ha despertat recentment entre lingüistes, sociolingüistes i antropòlegs de la lectura i l’escriptura. Molts dels estudis se centren en caracteritzar la llengua ortotipogràfica del joves a Internet i les noves convencions d’interacció a la xarxa, però ben pocs estudis s’atreveixen a posar-se el repte d’entendre què aporta el web 2.0 als adolescents en termes socials i d’identitat.
La investigadora australiana Angela Thomas ha estudiat el mon en línia de nois i noies adolescents des de la mirada de com hi construeixen les identitats socials. Al llibre Youth online, l’autora explora com els joves donen sentit i materialitzen les seves identitats socials, de gènere, educatives i d’oci i com ho fan per aconseguir objectius socials diversos relacionats amb el lideratge, el poder social, la rebel·lió i fins i tot per alimentar identitats socials personals com a joves romantics o divertits.

L’estudi es teixeix a partir de la documentació analítica de les interaccions en línia que joves de diversos països (Estats Units, Austràlia, Canadà, Suïssa i Holanda) han tingut en les seves comunitats virtuals. L’anàlisi s’elabora en relació amb les histories personals d’aquests joves i durant un període gens menyspreable de set anys. Cada capítol ens sorprèn amb un estudi de cas en concret que mostra com les comunitats en línia i les xarxes socials són poderosos espais de construcció de la identitat i de socialització de la cultura adolescent.

Després d’una breu introducció, el segon capítol, teòric, consisteix a una revisió teòrica sobre la noció d’identitat en relació amb la identitat en línia. El tercer capítol mostra, a través de cinc casos, com les vides dels joves a Internet estan imbricades amb les seves històries personals, gustos i aficions. El quart capítol descriu els mecanismes socials i discursius de funcionament del que Wegner anomena “comunitats de pràctica”, i ho fa a partir de l’anàlisi d’un grup de 60 nois de 13 anys que participen en jocs de rol en línia del món de la Terra Mitja de Tolkien. En aquesta comunitat els nois aprenen dels més experts i utilitzen mecanismes com la pluja d’idees, la prova-error, la pràctica i la discussió.

El cinquè capítol se centra en una anàlisi de gènere dels textos vernacles (es a dir, socials) que 30 noies escriuen al ciberespai, i com els empren per autoritzar els seus cossos i la seva feminitat a través de la imatge i la paraula. El capítol sisè focalitza en dues amigues que des dels onze anys coconstrueixen fanfictions en contextos en línia i fora de línia. El capítol set problematitza a partir de diversos casos com des de la mirada dels joves no hi ha una demarcació física entre el món virtual i el real, i com això condiciona la manera com els adolescents participen, com a ciutadans, en els seus entorns socials. El capítol vuit posa en comú i relaciona les conclusions extretes als capítols anteriors.

Es tracta d’una recerca interdisciplinària que integra els estudis sobre la identitat amb la semiòtica multimodal, les noves literacitats socialment construïdes i l’educació. El llibre d’Àngela Thomas, pioner en aquest tipus d’estudi és, avui dia, un llibre de referència per als investigadors de les noves pràctiques lletrades dels adolescents. La claredat i senzillesa expositiva fa que, a mes, sigui un estudi accessible pel professorat de secundària que tingui interès a conèixer quina és la textura del món dels estudiants quan surten de l’aula i s’amaguen darrera les seves ─com diria Bronwyn T. Williams─ múltiples “pantalles centellejants”.