Possiblement parlar d’Inanimate Alice sigui parlar de la primera “gran” obra de literatura infantil i juvenil provinent de les esferes de creació que pivoten al voltant de l’Electronic Literature Organization, col·lectiu internacional dedicat des de 1999, a l’estudi crític de la creació literària informàtica. Aquest origen acadèmic i quasi artesanal de l’obra creada per Kate Pullinger, la dota d’una personalitat diferenciada de les «grans produccions» de LIJ digital per a ipad; quan ens acostem a la història d’Alice, observem clarament la seva aura independent, allunyada de les estètiques infantils globalitzades i, perquè no dir-ho, percebem també una manca de recursos econòmics, que la seva autora aconsegueix superar amb gran dignitat.
La peça, gratuïta i disponible únicament en format web, ens narra en primera persona la història d’Alice, una nena, la família de la qual, viu en constant migració degut al treball del pare. La narració està dividida, fins ara, en 5 episodis on anem veient crèixer i viatjar a Alice. Cada capítol es correspon a un país i a un període vital del personatge i endinsa el lector en els sentiments quotidians d’una vida poc comuna. Amb el pas del temps i les migracions, el malestar de la protagonista enfront la manca de rutina diària esdevé el nucli emocional de la història. Aquest fet suposa un interessant gir dintre de la literatura «d’aventures» adolescents al presentar-nos a un personatge que desitja el que possiblement sigui la realitat de la major part dels seus lectors potencials: una vida normalitzada, si és que això existeix. Amb la publicació del cinqué episodi, i el darrer fins l’actualitat, les preocupacions internes d’Alice han anat derivant cap a qüestions més prototípiques de l’adolescència, degut a l’assentament final dels seus pares en una ciutat anglesa i per tant, a la consecució d’eixa normalització de la vida diària. Aquesta evolució de les problemàtiques i la manera d’expressar-les de l’Alice és un dels èxits de l’obra, que aconsegueix caracteritzar amb destresa el pas del temps i l’inevitable creixement de la seva protagonista, convertint Inanimate Alice en un exercici prototípic de la literatura infantojuvenil en relació a la recerca contínua d’empatia amb el lector.
Des del 2005, en què es va publicar el primer episodi, la tècnica narrativa utilitzada per Pullinger ha anat adquirint majors cotes de complexitat a nivell interactiu, tot i que ha mantingut l’ús combinat de llenguatges visuals, textuals i sonors de manera coherent en tota la sèrie. La narració en primera persona, l’ús d’imatges, vídeos i músiques que ambienten i concreten els escenaris, i la mescla d’elements provinents del còmic i els vídeojocs conformen la poètica d’una autora que ha sabut sintonitzar amb el seu públic. Prova d’això són les nombroses experiències educatives relatades a través del compte de twitter de l’obra. Potser l’ús dels elements lúdics introduïts, que en molts casos compleixen una funció simbòlica dintre de la narració, puguin semblar simples accessoris de distracció si no hi ha una mediadió adulta, la qual cosa ens fa dubtar de la seva vertadera significació global dintre de l’obra. Tot i així, un cop analitzat el seu paper dintre de la història, suposen un bon punt de recolzament per a la consideració de les dinàmiques lúdiques dintre de la formació del lector contemporani de literatura digital.
En definitiva, una obra que ens presenta una forma de narrar digitalment diferent a allò a què ens tenen acostumades les aplicacions per a tabletes i que trenca l’homogeneïtat artística que sembla estar adquirint a gran velocitat gran part de la LIJ digital que trobem a l’appstore. Una obra que a més mereix ser tinguda en compte per diversos motius: el seu equilibrat disseny multimodal al servei d’una peculiar història de creixement adolescent, la seva facilitat d’accès mitjançant la web que simplifica enormement el seu ús en entorns escolars i una divisió en capítols en consonància amb l’estètica serialitzada de les produccions d’entreteniment contemporànies.