Aquesta versió digital de la Caputxeta Vermella és un bon exemple d’adaptació, senzilla però efectiva, d’un conte tradicional al format electrònic. L’estètica es basa en la clàssica suma de blanc i negre amb detalls en vermell repartits per totes les pantalles i que criden l’atenció del lector cap a certs elements, una manera de procedir que ja també es pot veure en nombrosos àlbums il·lustrats contemporanis.

Els personatges, animats, es desplacen normalment cap a la dreta, tot convidant el lector a seguir-los, de manera que suggereixen una seqüència visual horitzontal com si es tractés de la tradicional estructura d’un llibre.

Si bé les eleccions visuals són bastant encertades en el seu conjunt, la veritable clau de l’estètica d’aquesta aplicació és clarament el llenguatge sonor. Alhora que els sons ambientals usuals en les aplicacions per a infants, la música exerceix aquí un paper fonamental en la narració: substitueix els diàlegs dels personatges i acompanya els seus moviments per formar part activa de la seva caracterització. Per enunciacions més complexes i per als pensaments dels personatges, el diàleg musical s’ajuda de pictogrames que s’emmarquen en entrepans de diàleg i sorgeixen seqüencialment de forma programada. D’aquesta manera, trobem una narració que substitueix el text verbal per altres llenguatges que finalment resulten més que comprensibles per al lector-usuari infantil, en una conjunció eminentment harmònica.

El lector, per la seva banda, exerceix un paper molt controlat però essencial en la història: mou els objectes i els personatges dins de cada pantalla perquè realitzin les accions que tenen programades, ja sigui recollir flors o donar vida a la conversa fatal entre el llop i la Caputxeta. Segons la paciència i el nivell de detall amb què interactua l’usuari durant la història, el ritme resulta més o menys pausat, i s’actualitzen o no algunes reaccions dels personatges, com el riure de la protagonista o el cant de l’ocell vermell que apareix a totes les pantalles.

La història de la Caputxeta es presenta, així, de manera senzilla i accessible, alhora que s’ofereix una reinterpretació original específicament per a suport digital, sense oblidar alguns tocs d’humor subtil, que enriqueixen les consecutives relectures. La pantalla final, en la qual, per davant del llop apallissat, apareixen tres porquets amb els seus farcells, deixa la porta oberta a nous contes tradicionals que potser podrem experimentar de forma similar.