L’aplicació The monster at the end of this book neix de l’àlbum il·lustrat del mateix títol, publicat per primera vegada per Golden Books en 1971 i que, amb el temps, es va convertir en un dels títols més estimats i venuts de la col·lecció Sesame Street. Es tracta d’una fidel adaptació d’un llibre i una història que sembla que haguessin estat pensats pel format digital. I és que, malgrat que la major part de lectores que recorden les seves lectures compartides infantils de l’àlbum segueixen preferint el llibre en paper, les característiques de la narració el converteixen en un bon material per a la creació d’una aplicació.
The monster at the end of this book és eminentment un relat interactiu, que va ser originàriament escrit per treballar amb els més petits el significat de llegir un llibre de principi a fi. A l’inici de la història, el lector es troba amb Grover, un dels famosos monstres de Sesame Street, que acaba de llegir a la primera pàgina que a la darrera pàgina del llibre hi ha un monstre. Com ell té molta por dels monstres demana al petit lector que no passi les pàgines, d’aquesta manera mai arribaran al final i mai es trobaran amb la fiera. La història juga doncs, amb molt sentit de l’humor, amb tres temes essencials de la literatura infantil: la curiositat infatigable dels més petits, el joc amb allò prohibit i la por.
El relat prescindeix per complet de la narració i utilitza com a recurs l’apelació constante dels personatge-protagonista al lector. Es crea així un suposat diàleg, en el qual el lector mai fa cas a grover, qui tracta, per tots els mitjans possibles, que aquest no passi les pàgines del llibre. I és en eixos moments interactius quan l’aplicació pot ser més efectiva que l’àlbum. Cada cop que Grover inventa una forma de barrar el pas del lector, el nen juga directament amb els elements i només quan aconsegueix desmuntar-los pot passar pàgina. Així doncs, en tant que la interacció forma part de la pròpia estructura del relat, les accions que porta a terme el nen durant la lectura serveixen per fer avançar la història i comprendre-la millor.
L’ús de l’estil directe apropa l’estètica del relat tant al còmic com a algunes de les històries d’animació ja clàssiques en les quals, com en les de la Warner, existia una voluntat explícita de relacionar-se amb el públic, introduint d’aquesta manera elements metaficcionals. Potser per això l’aplicació no té la possibilitat de la lectura autònoma. I és que tant la música, com els sons que acompanyen les accions de Grover o el pas de la pàgina, com els canvis de to de la veu del protagonista formen part del relat. Dits elements interactúen amb alguns recursos gràfics del còmic, ja presents al llibre en paper, com la introducció d’onomatopeies per simular sorolls, el canvi de tipus, tamany i color de la lletra per expressar emocions o l’ús expressiu del marc de les bafarades per transmetre millor el clima i contribuir a la creació de l’atmosfera de la pàgina. Recursos que a l’App s’enfatitzan amb el moviment i el so, aconseguint accentuar els moments humorístics o la tensió narrativa del pas de la pàgina.
Tots aquestos elements converteixen The monster at the end of this book en una aplicació atractiva pels petits de la casa que ja estiguin acostumats a seguir el fil d’una narració. El fet de sentir que prenen part de la història, gràcies a una interacció senzilla però molt eficaç, així com el to humorístic del relat, poden convertir-la, com ja va succeir amb el llibre, en una de les preferides dels lectors.