Veureu immediatament Animals domèstics a l’expositor de la llibreria, perquè el primer que atrapa d’aquest llibre és la seva particular i aconseguida estètica. Un cop d’ull de revista de moda nordamericana dels anys 40s o 50s, una combinació de dibuix, fotografia i llibre de coneixements en composicions de pòsters i fotogrames de pel.lícula que organitzen la narració en vinyetes, més de fotonovel.la que de còmic, sobre fons blanc i amb el text a sota. Tanta sofisticació, plena de referents visuals a la modernitat, no anul.la, però la història que explica. És tracta, igualment, d’un joc distanciat, una voluntat acumulativa i esbojarrada dins d’una fèrria lògica de l’absurd, un joc d’ironia i complicitat que equilibra perfectament la forma i el fons d’aquesta ficció sobre un matrimoni benestant (recordem El gran Gatsby, traslladat altra vegada a les pantalles) que ofereix festes per celebrar l’arribada successiva d’animals a casa seva: un gos, un gat, una mosca, uns ratolins, un gripau i un papalló. Les seqüencies narratives de cadascuna d’aquestes aparicions es formen a partir de les connotacions pròpies d’aquests animals: la fidelitat del gos com a majordom (impagable la seqüència del robatori del cotxe a partir de la impossibilitat del gos de distingir els colors), la independència del gat que es considera l’adoptant del matrimoni o l’expectativa que el gripau es converteixi en un príncep. Tot enmig d’una alegria festiva i una gran calidesa entre els personatges que tanca el llibre amb la festa en honor del papalló, un personatge que pot viure només una nit d’amor i continuïtat de la vida. I, doncs, fruïm-la bé tots plegats, tal com ens proposa el llibre!
Estem totalment d’acord amb l’excel.lent ressenya d’Àngel Burgas al web de Llibres al replà (http://llibresalrepla.blogspot.com.es/2013/04/la-dolce-vita.html) quan parla “ d’una proposta molt dels nostres dies, barreja de postmodernitat, hedonisme i revisió nostàlgica de l’imaginari popular universal”. Una altra cosa és pensar fins a quin punt aquest tipus de propostes deixen espai als petits lectors. Cal tenir-ho en compte en la destinació del llibre a lectors una mica més grans i amb més experiència estètica, pensant en una ocasió per compartir amb ells el descobriment d’una composició tan complexa com divertida.

Teresa Colomer