Gabriel Zaid ja feia notar en els anys noranta que “la humanitat escriu més llibres dels que pot llegir” i que això, en contra del que els bibliòfils poguéssim pensar, té el seu toc tràgic. Per fer lloc a les novetats, títols més antics es veuen obligats a desaparèixer i a dormir el son trist de la descatalogació. Així que quan algun clàssic de la literatura infantil i juvenil es reincorpora a un altre fons editorial, aquesta mena de resurrecció llibresca mereix ser assenyalada perquè no es perdi entre els prestatges dels “massa llibres”.
Fa algun temps vam celebrar el retorn de Què bonic és Panamà! Ara, hem de confessar que el nostre amor per Janosch ens fa recomanar un altre llibre que té el petit Ós i el petit Tigre com a protagonistes: Carta per al Tigre. Es tracta d’una història sobre aquests dos amics que per mitigar l’absència de l’altre comencen a cartejar-se i, després, a desenvolupar un curiós sistema de trucades telefòniques que serà adoptat pels altres animals. El llibre, tendre i divertit, funciona com una mena de conte per capítols, els episodis estan marcats per les cartes i el desenvolupament de simpàtics mitjans de comunicació al bosc. La seva estructura lineal i el vocabulari accessible, així com unes imatges que il.lustren perfectament l’intercanvi epistolar, fan que Cartes per al Tigre vagi bé, tant per ser llegit en veu alta per un adult, com autònomament pels mateixos nens.

Brenda Bellorín