Ciutat d’orfes ens situa al 1893, on els carrers de Nova York no semblen pas menys plens de vida i de perills que els transitats a La niña de rojo. Maks Geless, un noiet de tretze anys, fill d’una família d’immigrants, reparteix diaris pels carrers i s’enfronta a la banda d’en Bruno, en ple exercici d’una opressió mafiosa amb connexions en el món respectable. Un dels encerts de l’obra és la creació del personatge de la Willa, una valenta noieta sense sostre, que s’espavila per sobreviure sola i que farà pinya amb en Maks en una història de detectius que absorbeix i fusiona amb bona factura el fulletó més clàssic; la descripció dels sentiments contraposats dels immigrants en l’enyorament, la voluntat d’integració, la manca de recursos i el desempar davant la llei; la tensió de les bandes en l’aventura i la utilització del Nova York en formació com un escenari ja construït de l’imaginari col.lectiu. Tot plegat una molt bona narració de línia dickensiana que ha estat inclosa a la Llista Kirkus de la crítica nord-americana i ha estat classificat com un dels millors llibres juvenils del 2012 a l’enquesta dels crítics feta pel diari El País.

Teresa Colomer